Francesc Ribera Titot (Berga, 1967), que fa unes setmanes va participar en el concert de retorn del grup Mesclat al Barnasants, recupera un projecte al qual va dedicar un disc el 2003: l'obra del trobador Guillem de Berguedà (1138-1198), el poeta dels versos provocadors i destralers contra rivals polítics. Aquest dissabte, 6 d'abril, reviu la poesia del trobador en un concert al Teatre Municipal de Berga (19 h).

"La història, ja se sap, cadascú l'escriu com vol fins al cap de mil anys, quan tot són engrunes", assegura un dels personatges de Les muses, l'última novel·la de Jordi Cussà, que Comanegra publica vuit mesos després de la mort de l'autor. La frase la pronuncia un mallorquí a mitjans del segle XIII, i és l'inici d'un trajecte –intel·ligent, irònic i desmitificador– per gairebé un mil·lenni d'història: Cussà agafa unes quantes d'aquestes "engrunes" del passat i els dona la veu, perquè serà a través d'elles que el lector coneixerà el secret que hi ha al darrere de creadors eminents com Llull, Gaudí, Albert Einstein, Mozart i Patti Smith. La poció màgica i misteriosa capaç de treure el millor i el pitjor de cadascú és el mateix beuratge que nodreix Virgili Pardal, que des d'un present desesperançat prova d'acabar la seva última novel·la, una mica com el mateix Cussà.

El ninotaire Jaume Capdevila (Berga, 1974), més conegut pel nom artístic de Kap, reconeix que no en sap res, de drogues (“La més forta que he provat mai és la Nocilla”, diu). Jordi Cussà (Barcelona, 1961 – Berga, 2021) no en sabia gairebé res, de còmic. Però junts han donat forma a una novel·la gràfica honesta i punyent sobre la devastació causada per l'heroïna en la generació que la va descobrir als 70 al mateix temps que la música rock. Cavalls salvatges (Pagès Editors) és l'adaptació de la novel·la homònima del mateix Cussà, una versió que Kap qualifica com a “una obra diferent del llibre” en la qual l'escriptor i el dibuixant van treballar tres anys: el primer any “només fent-la petar”, el segon escrivint el guió i el tercer dibuixant-la. Cussà va morir abans de veure el còmic publicat, però el va poder llegir en format digital. És el segon volum de la col·lecció de novel·la gràfica en català Doble Tinta, que dirigeix Jaume Barrull.

Les novel·les Terres mortes, de Núria Bendicho (Anagrama); El primer emperador i la reina Lluna, de Jordi Cussà (Comanegra), i Junil a les terres dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís (Club Editor), opten a guanyar la cinquena edició del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, el guardó més ben dotat econòmicament per obra publicada: 20.000 euros directes per a l’autor i 5.000 més per a promoció.

La mort de Jordi Cussà (Berga, 1961-2021) ha provocat les reaccions habituals entre la parròquia literària: a banda de tristors lògiques i honestes, hi ha hagut esquinçades de vestidures, laments per l’escassa valoració de l’escriptor mentre era viu i encimbellaments romàntics de l’obra. Res fora del normal. Cussà era un escriptor molt valorat entre els altres escriptors i, en general, per tothom que ha tingut la sort de llegir Cavalls salvatges i la seva continuació o cara B, Formentera Lady. Són llibres d’aquells que no es troben sovint, testimonis directes de l’addicció a les drogues dures durant els anys vuitanta, llibres sobre perdedors, sobre l’abisme: sobre tot allò que els desinformats actius, gent que viu a Catalunya i es dedica a llegir, escriure i opinar públicament sobre el món de la lletra, afirmen que li falta a la literatura catalana. "Oh, és que no hi ha llibres sobre ionquis", "¿Escriure sobre baixos fons en català? Impossible! No hi ha llengua", i altres afirmacions per l’estil. Altre cop, res fora del normal.

Està a punt de passar. Abans que s’ompli de peus submergits en aigües cristal·lines i de paisatges espectaculars (aquest any, segurament menys llunyans), Instagram anirà ple de fotos de piles de llibres. També a Twitter començaran a aparèixer, de seguida, muntanyes de títols per llegir a l’estiu. A mi, m’encanten. M’agrada molt tafanejar les piles dels altres, posar el mòbil en horitzontal per llegir-ne bé els títols (us hi reconeixeu?). M’apunto els que sí, és veritat!, aquest el volia llegir, i busco referències dels que no em sonen gens si tenen alguna cosa que em cridi l’atenció. Però, sobretot, el que m’agrada és la il·lusió que hi posem.

Hi ha escriptors que concentren tota l'energia en els seus llibres i, en persona, fan més aviat poc efecte, o fins i tot poden arribar a causar mala impressió. N'hi ha que cultiven personalitats magnètiques, però en canvi desatenen l'obra: quedar amb ells és meravellós; llegir-los, un suplici. Hi ha una tercera espècie, poc nombrosa, que sap fer créixer alhora una producció literària memorable i un caràcter impossible d'oblidar. Jordi Cussà ha format part d'aquesta última categoria. Hi ha un abans i un després de llegir Cavalls salvatges, Clara i les ombres i la recent El primer emperador i la reina lluna. L'impacte, però, arribava el dia que, anys després d'haver-lo conegut a través dels llibres, l'autor apareixia, amb un artefacte fumejant entre els dits i aquella cabellera que havia resistit mil i una vicissituds. 

L'escriptor berguedà Jordi Cussà (Berga, 1961) ha mort als 60 anys. Cussà patia una afecció respiratòria però continuava treballant: estava fent el guió d'una novel·la gràfica sobre la seva novel·la Cavalls salvatges amb el dibuixant i humorista gràfic Jaume Capdevila, Kap, havia acabat una nova novel·la, Les muses, i estava immers en un recull de contes i un llibre de poesia. "Estava en un moment molt dolç i important de la seva obra, encara tenia moltes coses a fer, amb nosaltres estava preparant un recull de contes inèdits i una obra poètica de dotzets", diu l'escriptor, poeta i editor de L'Albí Jaume Huch. Al setembre li havien de donar el premi Serra d'Or pel seu últim llibre, El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra).

“La dona, que havia complert setze anys feia quinze dies, era de quatre grapes sobre el llit”. Així arrenca l’elèctrica i intensa El trobador Cuadeferro (L’Albí), la nova novel·la de Jordi Cussà, que en un mes ha esgotat dues edicions. El llibre continua encara amb més vigor: “L’allioli d’emocions que l’exaltava era una mescla gairebé animal de dolor, culpabilitat, i un plaer sexual inaudit, absolutament inimaginable”. La noia és una de les moltes amants que va tenir el trobador i cavaller Guillem de Berguedà (1138-1196), protagonista del llibre.