Una de les primeres decisions de Trump, quasi sense ni haver posat un peu al seu despatx, ha estat estripar qualsevol compromís amb la lluita contra el canvi climàtic. El seu eslògan recent i ja famós, "Drill, baby, drill", amenaça amb arrossegar el món cap a la casella de sortida en l'abandonament dels combustibles fòssils. La maniobra comporta molts perills i arriba en un context alarmant, amb rècords de temperatures i episodis climàtics extrems, que estem veient al mateix territori dels EUA, com els recents incendis a Los Angeles i els huracans de l'any passat, que van deixar 270 morts a Florida.

El canvi climàtic no només està augmentant la temperatura i amenaçant el planeta. També ha posat en joc l'arquitectura financera mundial –incapaç de respondre al repte econòmic que suposa la crisi climàtica– i ha accentuat encara més el desequilibri entre els països rics i els països pobres. La situació obliga a repensar l'ajuda al desenvolupament i les institucions financeres mundials, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial. Tots dos organismes van ser creats el 1944, després de la Segona Guerra Mundial, pels acords de Bretton Woods, quan encara no es parlava d'escalfament global. La lluita contra el canvi climàtic ha trobat les dues institucions sense les eines adequades per fer-hi front, sobretot per ajudar els països en vies de desenvolupament.