La desaparició del Titan, el submarí que porta turistes a les restes del Titanic, ha posat en evidència un tipus de viatges que fins no fa gaire estaven reservats a astronautes i científics i que ara guanyen terreny entre un grup molt reduït de persones disposades a pagar quantitats desorbitades de diners i fins i tot a arriscar la vida per arribar als confins de la Terra. És la versió més extrema d'una tendència que s'ha batejat com a luxepeditions (expedicions de luxe).

Els multimilionaris continuen competint per veure qui té la capacitat més llarga per fer el viatge més lluny i directament s’enlairen en dissenys poc discrets. Aquesta gent no vol que tinguem imaginació. Els agrada l’ostentació, o el que és el mateix, s’estimen la vulgaritat desmesurada. Tant és com han aconseguit fer les seves fortunes i com perpetuen les desigualtats extremes, evitant de pagar impostos legalment i moralment. La qüestió és passar a la història i viure amb les excentricitats més cares que et puguis permetre en aquest món malmès. Refregar-ho per la cara a la resta i que la resta encara hi trobi aquella èpica anacrònica de la majoria de gestes que ens haurien de fer vergonya. Publicitat de franc a canvi de competició de mides. Endavant. La conquesta de l’espai és el que ens faltava, perquè aquí baix tota la feina està feta i convé posar la petjada de l’home, literalment, per acabar d’enfosquir les nits, que per altra banda cada vegada són i seran més fosques. Els genis de la factura de la llum s’han posat com a objectiu trencar rècords cada dia i ho aconsegueixen. Estem envoltades d’acudits de mal gust. Jo ja ni miro les excuses que donen perquè no hi ha excuses. Hi ha la voluntat d’acumular riquesa i la incapacitat política per evitar que hi hagi persones que no puguin pagar factures. Es repeteix tot massa. Com les temperatures altes a l’estiu. Massa altes i massa estiu, pel meu gust. Anem a l’espai a veure si refresca. I de passada refresquem també els comptes corrents d’homes que saben que tenen el poder perquè se’ls ha donat. Els l’estem donant. L’espai és el gran lloc verge per destrossar, i mentre aquests homes hi van, ajuden a desballestar una mica més aquests paisatges on vivim la resta de terrícoles. Jo si fos qualsevol planeta ja fa dies que hauria arrencat a córrer. I mira que no soc de córrer i encara menys en plena canícula. 

"Increïble!". "Al·lucinant!". "El millor dia de la meva vida!". Pels crits del multimilionari Jeff Bezos i dels seus tres acompanyants en el primer vol espacial tripulat de la seva companyia privada, Blue Origin, feia tota la sensació que havien viscut una aventura irrepetible, com qui puja a un parc d'atraccions espacial. I la intenció és clarament aquesta: oferir l'experiència de viatjar a l'espai als pocs privilegiats que es puguin pagar el preu del bitllet. La cursa pel domini del turisme espacial agafa embranzida amb aquest primer vol de Blue Origin, que aquest dimarts s'ha completat amb èxit i ha portat el mateix Bezos, propietari d'Amazon i l'home més ric del món, fins a l'espai. La fita ha tingut lloc, de fet, nou dies després del vol del multimilionari britànic Richard Branson amb la seva companyia Virgin Galactic: la competència pel turisme espacial està servida.

Mira que hem parlat de tu aquests dies, arran del viatge que has fet a l'espai, i no hi ha hagut cap vegada que, davant del teu nom, no hi haguem afegit amb tota la intenció del món l'epítet “el multimilionari”. És interessant analitzar a qui diem multimilionari i a qui no.

Amb un recorregut de més de 80 quilòmetres pel cel de Nou Mèxic, el milionari Richard Branson ha aconseguit fer realitat el somni que li ha costat dècades: ara pot dir que s’ha convertit en astronauta. Aquest diumenge un petit coet operat per Virgin Galactic, que ell va fundar el 2004, l’ha portat fins a la frontera de l’espai i l’ha tornat a la Terra. Una hora més tard ha pujat a un escenari a celebrar-ho: “Ha sigut màgic”.