Immensa María Pagés a De Scheherazade a Yo, Carmen, que divendres a la nit es va estrenar al Liceu. La presència de la bailaora és imponent. Els seus braços parlen sols, sensuals a vegades o com una àliga imperial d’altres, el seu taconeo és una autèntica filigrana percussiva i els moviments del seu cos són serpentejants i delicats o estrictes i forts segons li convé.

El director del Festival Grec, Francesc Casadesús, ha pogut complir un somni: tenir la coreògrafa i bailaora María Pagés durant la seva etapa al capdavant del festival. Ho ha aconseguit amb Paraíso de los negros, que es podrà veure aquest dimarts i dimecres al Teatre Grec. Es tracta d'un treball cuinat a foc lent, com coincideixen els mateixos Francesc Casadesús i María Pagés, que té l'origen en un encàrrec d'un muntatge sobre les fronteres del Festival Internacional Cervantí de Guanajuato (Mèxic). "El tema de les fronteres el tenim els humans molt arrelat", diu Pagés, que viu les qüestions de les fronteres i les migracions d'una manera molt pròxima perquè el seu home i codirector de l'espectacle, El Arbi El Harti , és marroquí i les ha convertit en una de les seves línies d'estudi a la universitat. "La fractura que hi ha entre el Nord i el Sud, i voler acostar dues zones que sembla que estan condemnades a estar sempre separades, forma part del nostre activisme", subratlla Pagés. Aquell espectacle no es va fer, però la parella es va quedar amb la idea i hi va aprofundir fins a fer una trilogia d'espectacles.