La reflexió, l’argumentació, la dialèctica basada en fets o en principis comprovables han deixat pas a la immediatesa. La veritat és ara un atribut entre molts –no el més important– perquè el fet probatori no és rellevant i la responsabilitat pel que es diu importa poc perquè massa sovint no té conseqüències.

L'any i mig que portem des de l'arribada del coronavirus ha adobat el terreny de les teories conspiratòries. Les explicacions al voltant de l'origen, propagació, gravetat i curació del covid-19 han portat una mena d'edat d'or per als conspiranoics, que han aconseguit abandonar el paper marginal al qual estaven acostumats per passar a ser al centre del debat en algun dels pitjors moments de la crisi. El paradigma ha canviat i si fins fa res era impensable prendre's en consideració segons quines teories absolutament irracionals, avui dia qualsevol dels nostres veïns podria ser algú que assegura que amb cada vacuna ens injecten un microxip.

L'estiu del 2019, l'exèrcit francès va contractar, o potser reclutar, un grup d'escriptors i dibuixants molt populars en el gènere de la ciència-ficció. La seva missió consistia en anticipar diversos escenaris distòpics, susceptibles de posar en perill la seguretat del país, i plasmar-los visualment i literàriament. Uns mesos després va esclatar la pandèmia del nou i incontrolable coronavirus covid-19, la qual fa més d'un any i mig que causa estralls pel planeta. Això no ho tenien previst ni l'exèrcit ni els artistes. Però han seguit treballant tot aquest temps en altres possibilitats. Entre els escriptors que participen en el projecte hi ha Laurent Genefort, creador d'un univers literari anomenat la panstructure, dintre del qual la seva novel·la més celebrada es diu Omale (J'ai Lu, 2001). Parla d'un món dividit en dues religions: els escopaliens i els panslamistes. Un altre d'aquests escriptors és Romain Lucazeau, reconegut pels seus articles sobre els vincles entre la filosofia i la ciència-ficció. I el més aclamat dels dibuixants que formen part d'aquest elenc és el belga François Schuiten (creador, amb el guionista Benoît Peeter, de la suggestiva sèrie Las ciudades oscuras, aquí publicada quasi íntegrament per Norma Editorial). Aquest equip d'artistes al servei de l'exèrcit porta el nom de Red Team (red, vermell, perquè representen el perill), i s'acaben de penjar a internet les primeres mostres del seu treball. Però no pas del tot, perquè la major part del que han fet segueix classificat. La pàgina on es pot llegir i veure el material exposat és Redteamdefense.org. El president francès, Emmanuel Macron, se n'ha declarat fan incondicional. Al mateix temps, a les xarxes socials alguns han qualificat el projecte d'idea nazi i hi ha hagut crides a boicotejar les compareixences dels autors que hi participen. Un dels relats que es poden llegir planteja el sorgiment d'una nació pirata al bell mig de l'oceà, la qual està integrada per tota la dissortada gent que es veu llançada al mar per una raó o altra, i que ara pretén atemptar contra una base espacial francesa. La relació entre ficció i realitat també és una qüestió de diners. Tot el que no sigui pressupost militar és conspiració.