Marc Chagall (1887-1985) va ser un artista incansable: va morir als 97 anys encara en actiu. La seva trajectòria de més de seixanta anys va estar marcada pels esdeveniments més terribles del segle XX i, malgrat tot, el seu univers creatiu va estar ple de tendresa, lirisme i fantasia. "En les seves obres podem veure trineus que van pel cel, violins que ressonen per damunt els terrats, éssers bicèfals i parelles d'enamorats que s'acaricien sota rams de flors", explica Lola Durán, historiadora de l'art i comissària de Marc Chagall. El color dels somnis, l'exposició que el Palau Martorell de Barcelona dedica a l'artista a partir d'aquest dimarts i fins al 24 de març. "Mai saps on és la línia entre el real i el fictici", diu Durán. Així mateix, les obres de Chagall són plenes de personatges recurrents com els galls, els ases, els pallassos... "Tots aquests elements no apareixen com es poden veure en la vida real, sinó com estan organitzats en la ment de l'artista", diu la comissària.

"Espero que ho venguis tot perquè et puguis quedar a Europa". Dos galeristes parlen animadament al Centre de Convencions de Maastricht davant un mur gegant de flors mentre els vips no paren de fer-s'hi selfies. Arrenca la nova edició de Tefaf, considerada la fira d'art més important del món pel seu caràcter enciclopèdic. S'ha convertit en un lloc comú dir que durant la fira, que comença aquest dimecres per a convidats i dissabte per al públic, l'aeroport de Maastricht és el lloc on hi ha més jets privats del món. "Hi ha un excés de bellesa tan gran que és gairebé pornogràfic", afirma un col·lega.

Les sales del Museu Diocesà de Barcelona estan plenes de retaules sumptuosos, escultures precioses i pintures murals, i a partir d’aquest divendres tenen un altre valor afegit: la trentena de gravats de Marc Chagall (1887-1985) que formen l’exposició temporal Chagall. Els estats de l’ànima. Algunes de les estampes dels set pecats capitals, dels anys 20, i unes altres de Dibuixos per a la Bíblia (1960) dialoguen amb obres del museu com un retaule de Bernat Martorell dedicat a Sant Joan Baptista i una Mare de Déu de la Humilitat. Aquest diàleg arriba al punt més àlgid a la sala capitular de la Catedral de Barcelona, a tocar de la gran Pietat Desplà: la comissària de la mostra, la historiadora de l'art Helena Alonso, fa dialogar el lleó que dorm amorosit per la fe als peus de sant Jeroni a la pintura de Bartolomé Bermejo amb un lleó de Chagall que representa la supèrbia.