L’òpera és un art que, depenent del repertori, serveix en safata la reinterpretació dels seus codis significants. El públic d’avui, més aviat poc lector, coneix poc (o gens) les gestes que Tasso o Ariosto van immortalitzar en les seves obres poètiques. En aquest sentit, una epopeia com Orlando furioso és actualment una obra pràcticament desconeguda del gran públic. No ho era en temps de Händel i no pas perquè la gent llegís més (al contrari), sinó perquè l’òpera sovint acudia a les pàgines d’Ariosto com a excusa narrativa al servei de les opere serie.

El glamur és asseure’s a la biblioteca del Castell de Peralada lluint flors blaves a la camisa, pantalons curts i xancletes. Ben bé com si estigués fent un d’aquells extraordinaris vídeos casolans amb què va entretenir el confinament. “Peralada és molt màgic. Ens fa sentir com a casa. Al nostre gos Siegfried també li encanta, i això és molt important”, diu Rufus Wainwright (Nova York, 1973) al principi de la roda de premsa de presentació del concert que oferirà aquest dissabte al Festival de Peralada. Oriol Aguilà, el director del festival, el descriu com “el nostre trobador”, i el músic nord-americà recull el guant: “És molt interessant... Vinc d’una família de trobadors, i tots estem acostumats a ser molt versàtils”.

El Festival Castell de Peralada inaugurava divendres la 35a edició en un ambient de retrobament, després que l'any passat, en plena pandèmia, el certamen s’hagués celebrat online. Ara, encara en pandèmia, la direcció del festival s’ha curat en salut i ha reduït dràsticament l’aforament. D'acord amb l'Hospital Clínic, han creat un protocol que inclou distància i mascaretes, a més d’optar per reduir l’aforament habitual de 1.700 localitats a 700. Així, han reconvertit la graderia en una platea de mil places de les quals només s'han posat a la venda un 70%. Dels dotze espectacles programats, nou ja tenen les entrades exhaurides. S’han perdut mil places, però el festival compleix amb escreix les mesures de seguretat que demana el Procicat.