Com es fan servir els pronoms febles? Quan hem de dir per o per a davant d'infinitiu? Per què hi ha qui diu olora a o tinc que? L'angoixa lingüística dels catalans arriba també als mems d'internet. Un estudi pioner sobre aquestes imatges de la cultura pop, Què mems vols dir?, publicat a la Revista de Llengua i Dret, ha analitzat 87 mems relacionats amb la llengua i el resultat és que el 40% de vegades tracten sobre faltes d'ortografia. Hi ha un humor específic sobre l'obsessió per la correcció lingüística que pateixen molts catalanoparlants. La resta de mems giren al voltant de qüestions com les variants dialectals o la normativa.

Dilluns, en el programa d’Antena 3 Y ahora Sonsoles, recuperaven el protagonista d’un dels mems més populars a les xarxes socials quan arriba l’estiu. Són les imatges televisives, captades fa tretze anys en directe, d’un nen banyant-se en una piscina del seu poble. Una reportera l’entrevista per preguntar-li si gaudeix de les instal·lacions i el nano, tot efusiu, diu amb menyspreu que s’hi està molt bé, en comparació amb altres piscines de Terol, “que están llenas de panchitos y de cubanos”. Cada cop que torna la temporada de bany, les imatges es recuperen buscant la part còmica d’aquella espontaneïtat racista. 

Fa 12 anys un innocent vídeo familiar va convertir Chloe Clem, llavors de 2 anys, en un mem mundial. La seva mare, Katie Clem, va penjar un vídeo a YouTube en què donava una sorpresa a les seves filles anunciant que en comptes d'anar a l'escola aquell dia anirien a Disneyland. La reacció de les dues nenes –la Chloe, de 2 anys, i la Lily, de 7 anys– era quasi oposada: mentre la més gran arrencava a plorar de l'emoció, la més petita mirava a càmera amb incredulitat i quasi fastiguejada. L'expressió de la Chloe va fer que la seva imatge es convertís en un mem utilitzat arreu del món que es coneix popularment com a Side-eyeing Chloe [La Chloe mirant de reüll]. En una entrevista a la revista People, la progenitora assegura que ara es penedeix d'haver provocat la fama inesperada de la nena.

Quan el govern anuncia ajudes per als llogaters, però la solució són 200 € que aniran a la butxaca del teu arrendatari: you have been psoed. Quan votes per reeditar el govern més progressista de la història, però anuncia propostes liberals com la baixa laboral flexible: you have been psoed. Aquest mem, en aquest cas una crítica satírica a les accions del PSOE, s'ha fet tan popular a les xarxes que és difícil no trobar-se'l a cada anunci que fan els socialistes. En els últims anys els mems han aflorat com a eina de comunicació política, ja que, tot i ser “elements aparentment senzills”, “condensen informació per fer-la atractiva”, explica a l’ARA Teresa Piñeiro, investigadora en comunicació a la Universitat de la Corunya.

Un noi tímid, de Ripoll, que es passava el dia jugant a tenis i a bàsquet fins que va descobrir el World of Warcraft, un videojoc de rol. Tenia 14 anys i algunes persones que el coneixen expliquen que aquella "addicció" va ser el preludi de tot el que ha vingut. L’obsessionava tenir la quantitat més gran de diners (virtuals). Fins i tot es va colar en comptes d'altres jugadors per robar en aquesta caixa virtual. Va ser el seu debut. Es diu G.G., va anar a la universitat a Girona per estudiar educació física i va deixar enrere l’entorn de Ripoll i la timidesa: va obrir un canal de YouTube, La Triple G, en què feia reptes visibles i cridaners (com menjar-se coses estranyes) per aconseguir visites. És a dir, diners. Però no va tenir èxit i a les classes d’educació física va conèixer A.L. Plegats, van descobrir que les estafes eren més rendibles. 

A mem si llegim va ser el primer compte que es va atrevir a convertir la literatura catalana en carn de xarxes socials. Cites d'Ausiàs March, Mercè Rodoreda o Anna Murià agafaven una nova dimensió acompanyant imatges virals de galls d'indis, persones devastades i gatets. O per exemple, el vers "No sé si és que estimo massa / o és que ja no estimo" de Màrius Torres conjugat amb la seqüència de Heidi tirant la Clara barranc avall. La cultura considerada elitista podia funcionar també amb el llenguatge més popular i digital: la cultura del mem.

Aquests darrers dies de l'any, hem publicat resums del 2021 de tota mena: les millors fotografies, els millors llibres, les millors sèries, les millors pel·lícules... Però si algun suport, passats els anys, ens traslladarà com un dard a l'actualitat d'aquest segon any de pandèmia, aquest és el mem. El motiu? La nostra memòria els reté amb moltíssima facilitat perquè els mems, diu l’humorista i excol·laboradora de l’Està passant Dolors Boatella, "són com les olors". Els missatges que transmeten, però, no són innocus. Els mems opinen (no informen) sobre notícies i aspectes socials diversos amb la intenció d’expressar un sentiment o fer una crítica social. Tal com explica el periodista i professor universitari Enric Calpena, “el mem dona una interpretació a una notícia i busca remarcar algun tret determinat del contingut. Funciona exactament igual que han funcionat històricament el sarcasme, la ironia o la metàfora".

D'esquerra a dreta: Timothée Chalamet, Wes Anderson, Tilda Swinton i Bill Murray. El lloc: el Festival de Canes 2021, el 13 de juliol, un dia després de la presentació de La crónica francesa, la nova pel·lícula dirigida per Wes Anderson. L'acompanyen dos actors i una actriu en representació de l'amplíssim repartiment del film. Fins aquí res d'excepcional, tret de la posada en escena de tot plegat, amb cadascú fill d'una estètica diferent, gairebé d'un estil de vida diferent. I aquesta peculiaritat va fer que les fotografies d'aquella sessió comencessin a córrer per les xarxes fins a esdevenir un mem a Twitter.