És una posta de sol. Nikola Tesla (Smiljan -actual Croàcia, antiga Sèrbia-, 1856; Nova York, 1943) passeja per un parc de Budapest mentre declama el Faust de Goethe. De cop i volta s’atura. Acaba de tenir una idea. Una d’aquelles que, sense saber-ho, ajudarien a canviar el món. Quina? Ni més ni menys que el camp magnètic rotatiu que anys després utilitzaria per crear el motor d’inducció. El moment Eureka! quedaria immortalitzat en forma d’esquema dibuixat a terra amb el bastó. Va ser aquest, però podria haver sigut qualsevol altre, com el potencial del corrent altern o la transmissió d’informació i energia sense fils. O alguna de les seves gairebé 300 patents reconegudes en els àmbits de l’electromagnetisme, la radiodifusió i l’electricitat, que han acabat arribant fins als nostres dies. Tesla, geni excèntric d’abast universal, serà present en forma d’exposició a CosmoCaixa de Barcelona fins al febrer.

Ara que s’ha traduït al català Llampecs, la peculiar i interessant biografia novel·lada de Nikola Tesla escrita per Jean Echenoz, m’han vingut al cap referències literàries al seu gran rival, Edison. Aquest va jugar molt brut amb Tesla, físic d’origen serbi que va descobrir, entre altres coses, el corrent altern. El menys condescendent amb l’inventor nord-americà deu ser John Dos Passos. A El paral·lel 42 (1930) li dedica una de les semblances biogràfiques incloses a la novel·la. La titula El mag elèctric. No n’estalvia els mèrits, com tenir una gran empenta i aconseguir centenars de patents. Tampoc n’amaga els primers fracassos ni l’avidesa pels guanys.

Nikola Tesla (1856-1943) s'està convertint en una icona del segle XXI. És famós als Estats Units no solament per la marca de cotxes o per la presència indirecta en sèries com The Big Bang Theory, sinó també per la recuperació de la seva figura d'inventor visionari de la física. La invenció de tota la resta, de Samantha Hunt, a través d'un parell de trames argumentals paral·leles, ens explica una mica la vida de Tesla. La relaten ell mateix i una treballadora de l'hotel New Yorker, on coincideixen. Estableixen una certa relació, sobretot a partir de la bogeria compartida pels coloms. Aquesta noia, al seu torn, està en relació, a través del seu pare, amb un altre il·luminat que inventa una màquina del temps.