“Assassins de raons, de vides, / que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies / i que en la mort us persegueixin les nostres memòries”. Aquests versos formen part de Campanades a morts, de Lluís Llach, cançó que recordava l’assassinat de cinc persones el març del 1976 a Vitòria arran d’una vaga obrera. En un país en transició de la dictadura a la democràcia, els responsables mai van respondre pels seus crims i només amb el canvi de segle es va retre homenatge oficial a les víctimes i, posteriorment, davant la impossibilitat de recórrer a la justícia espanyola, va intentar-se, també infructuosament, la via internacional a través de l’anomenada querella argentina.

Quan el 1998 la policia va detenir el dictador xilè Augusto Pinochet a Londres, l'advocat expert en dret internacional i escriptor Philippe Sands (Londres, 1960) va rebre una trucada. Els advocats de Pinochet li van oferir participar en el cas i argumentar a favor de la seva immunitat com a cap d'estat. "La meva dona [neta d'un exiliat republicà] em va amenaçar de divorciar-se si ho feia, així que no ho vaig acceptar", explica somrient. Igualment, va seguir tot el judici. Gairebé dues dècades després, el 2015, va topar amb el nom de Walther Rauff. Sortia en una carta en la qual un dirigent de les SS, Otto Wächter, li recomanava una ruta per poder fugir de la justícia. "En aquell moment no vaig reconèixer el nom, però després vaig recordar que l'havia llegit en els llibres de Bruce Chatwin (A la Patagònia) i Roberto Bolaño (Nocturno de Chile). Amb el temps vaig esbrinar que havia acabat com a gerent d'una empresa de conserves de cranc a la Patagònia", recorda Sands.

El jurista Philippe Sands (Londres, 1960) s’ha desdoblat des de fa temps en un dels millors escriptors contemporanis de no-ficció demostrant que res és aliè a la bona literatura. Partint de l’experiència personal, professional i acadèmica, l’advocat i professor de l’University College construeix tots els seus llibres trenant el relat autobiogràfic amb el desenvolupament del cas concret i el seu rerefons historicojurídic. Amb aquesta fórmula ha bastit la tríada formada per l’obra mestra Calle Este-Oeste (2017), la seva seqüela Ruta d’escapada (2021) i l’anunciada Londres 38 sobre el vincle entre el nazi Walter Rauff i el dictador Augusto Pinochet. L’expectació respecte a aquesta peça final ha provocat l’anunci d’una futura sèrie a càrrec de HBO i la BBC, i de la publicació de la traducció a Anagrama –segell en català i castellà de l’autor—un dia abans que l’original anglès.

L’historiador italià Enzo Traverso constata al seu darrer llibre la creixent penetració de la narració i el jo en l’assaig. Des de la lingüística a la física, passant per la genètica i la història, aquestes eines pròpies de la literatura es revelen aliades perfectes per aportar i divulgar coneixement. Precisament, el jurista Philippe Sands (Londres 1960) ja havia explotat brillantment aquestes possibilitats a Calle Este-Oeste (Anagrama, 2017), on convertia l’origen i evolució dels termes genocidi i crims contra la humanitat en una epopeia fascinant.