Les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) poden viure la paternitat o maternitat amb una intensitat particular per diversos motius. D’una banda, la graduada en Psicologia i estudiant del màster en Psicologia General Sanitària Aina Durán, cita els canvis constants que implica cuidar un nadó o un infant, com els horaris irregulars, les necessitats inesperades, els plors i altres estímuls sensorials. “Poden resultar especialment exigents per a algú que necessita predicibilitat i rutina”, apunta. També poden aparèixer dificultats a l’hora d’interpretar senyals no verbals subtils del fill, sobretot en els primers anys, quan no poden verbalitzar què senten o volen. Això pot generar "inseguretat" a l’hora de saber si el nadó té gana, dolor o cansament. Segons Durán, que també acompanya persones amb TEA a la Fundació Friends, cal sumar-hi la sobrecàrrega sensorial que, “a conseqüència de sorolls forts, joguines musicals, llums o el desordre inherent a la criança, poden esgotar ràpidament”. També cal parar atenció a les funcions executives com planificar, organitzar i coordinar tasques, les quals poden representar un repte considerable. Finalment, la psicòloga afirma que moltes mares i pares autistes han estat "víctimes de discriminació i infantilització" per part d’altres pares o professionals educatius, cosa que "augmenta l’estrès i pot afavorir l’aïllament".

A Perfectament imperfecta (Univers), l’escriptora i guionista Carla Gracia construeix un relat de ficció per parlar de temes molt reals: la vida amb un fill amb un trastorn de l’espectre autista (TEA), la falta de corresponsabilitat en la criança en parella i la complexitat de les relacions familiars. Ja se'n prepara una adaptació teatral. I aquest setembre publicarà el llibre infantil Les aventures del Capibara i els seus amics.

Males notícies per als bevedors compulsius de te. En el saló més conegut de l'hotel Ritz de Londres, al centre de la ciutat, potser no se n'adonaran. O, dit d'una altra manera, potser no els ve d'aquí que el preu de la tassa s'apugi una mica: el 10%, el 20% o el 30%.

Els nens amb trastorn de l'espectre autista (TEA), una sèrie de condicions neurològiques relacionades amb problemes del desenvolupament del cervell, tenen una composició alterada dels microbis de l'intestí en comparació dels infants que no en tenen, segons diverses investigacions científiques. Fa una dècada que investigadors d'arreu aprofundeixen en la potencial relació entre l'intestí i el cervell i ja s'ha demostrat que la microbiota intestinal té un paper fonamental en aquest trastorn. El 2019 un equip d'investigadors de l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) van publicar un estudi en què proposaven que el conjunt de microorganismes que habiten el budell pot contribuir també a uns patrons de comportament com els que es descriuen en les persones amb TEA. Les conclusions de la investigació, que van fer amb ratolins, van aixecar molta polseguera aleshores i ara investigadors de la Universitat de Hong Kong han fet un pas més enllà i han identificat 31 marcadors biològics que podrien tenir valor diagnòstic d'autisme.

Quan has de ser mare per primera vegada, parir una criatura neurodiversa no entra en cap dels teus plans. Vivim en una societat tan capacitista que hi ha certes característiques que molesten, de les quals no se’n parla prou i que es tracten com si no existissin. Som moltes les famílies que vivim el diagnòstic amb cert alleujament, confirmant la sospita prèvia de la sàvia intuïció d’una mare. Però en certa manera, també ho vivim com un dol.

“Hola, em dic Pau, soc autista, tinc nou anys i avui us explicaré què és l’autisme. L’autisme és una condició de vida que passa a una de cada 100 persones”. Així comença el vídeo que fa tan sols un mes la família d’en Pau va penjar a les xarxes socials, gravat abans que fes 10 anys amb el perfil de Pautista a YouTube i @paupautista a Instagram i TikTok. Era una col·laboració que va fer amb la Càtedra de l'Autisme de la Universitat de Girona i, veient que agradava, la família va decidir crear els seus propis canals a les xarxes socials per explicar-ho a la gent. Una forma d’ajudar, sobretot a altres famílies que es troben amb un diagnòstic recent o estan pendent de tenir-lo, i alhora millorar la seva autoestima. “M’encanta fer vídeos. Però el que m’agrada més és parlar. Puc parlar moltíssim. La gent pensa que no soc autista perquè parlo molt bé”, assenyala sense parar de moure’s ni un moment. El que va començar sent un procés de teràpia s’ha convertit en un fenomen viral: ja acumula 15.000 seguidors a TikTok i una de les píndoles està a punt d’arribar al milió d’impressions.

Feia dies que no el veia tan obsessionat amb un objecte. Aquest matí ha aparegut a la cuina amb un raspallet blau que no sé d’on ha tret. No era un raspall de dents; més aviat semblava un raspall per netejar algun aparell, però quin? No deixava de bellugar-lo a dreta i esquerra, amb un moviment pla i ràpid, que s’afanyava a resseguir amb les ninetes.

La família de la Níobe tenia clar que el curs vinent la seva filla havia de començar l'ESO a l'Institut Emperador Carles. Així ho havia aconsellat l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i l'equip d'educació especial del seu centre, l'Escola Pràctiques, els quals havien proporcionat informes que ho avalaven. Sobretot, perquè és on aniran 35 dels seus companys de classe, amb qui ha compartit nou anys d'escolarització, ja que el centre està adscrit i en garanteix la continuïtat. La Níobe té un trastorn de l'espectre autista (TEA), i l'entorn segur i estable –així ho asseguraven els professionals– li proporcionaria la tranquil·litat necessària per iniciar aquesta nova etapa educativa. De fet, els pares ja havien establert contactes amb l'equip educatiu del nou institut i, fins i tot, la noia l'havia visitat. Les expectatives de la família, però, es van ensorrar completament al veure la llista de l'assignació dels centres: tot i tenir una plaça reservada per a necessitats específiques, cap de les 18 que oferia l'Emperador Carles havia resultat ser per a la noia. És més, segons la família, de les 82 sol·licituds al centre, la de la Níobe és l'única que havia quedat exclosa.