Quatre anys després, el canvi fiscal i polític que va portar la pandèmia toca a la seva fi. Europa ha decretat que és hora de revertir les polítiques netament keynesianes de forta despesa pública i, per tant, el consegüent endeutament dels estats. Les mesures han permès amortir els efectes econòmics i socials de la crisi, que altrament hauria estat molt pitjor. S'ha foragitat la recessió. En lloc de les retallades d'una dècada abans, aquest cop es va optar per un relaxament de les regles de dèficit, que ara, però, tornarà al límit del 3% del PIB per al 2026. El deute s'ha fet gran i cal començar a retornar-lo abans que la bola de neu sigui incontrolable: en aquest cas, el màxim es fixa en el 60%. L'espanyol va arribar al 118,4% del PIB el 2021 i es preveu que es mantingui per sobre del 100% fins al 2025.

La W, en tota la seva magnitud, ha passat a ser una possibilitat real. Després de l'enfonsament econòmic pel covid i d'una recuperació que va aixecar complexos debats cal·ligràfics però que va deixar la corba del creixement en el símbol de l'arrel quadrada, la invasió russa d'Ucraïna pot tornar a portar Europa a la recessió. Com que seria la segona, els cops rebuts per l'economia europea la situarien ja en la ve doble, una situació que ja es va viure amb la Gran Recessió: a la caiguda del 2008 pels problemes financers i del totxo la va seguir la recaiguda, encara pitjor, del 2012, amb la crisi del deute públic.

Els directius de la banca porten des de l’esclat de la crisi del coronavirus repetint un mantra: “Ara som part de la solució, no del problema”. La màxima es valida si s’afina la memòria i es recorda què va passar al sector durant la crisi que va arrencar oficialment amb la fallida de Lehman Brothers el setembre del 2008. 

L’aixeta de fons europeus tot just s’ha obert i l’economia catalana ho comença a notar. La Comissió Europea ha aprovat aquest dilluns dos nous eixos prioritaris dels fons React-UE destinats a Catalunya per un import de 682 milions, que es rebran fins al 2023. 

Les dades macroeconòmiques amb què acaba aquesta setmana marquen un punt d'inflexió. La sortida de la crisi comença a agafar embranzida, fins i tot solidesa. La recuperació està transitant dels desitjos a la realitat. Si dijous l'Enquesta de la Població Activa (EPA) arribava carregada de dades positives per al mercat laboral, amb una caiguda, en el cas català, de 21.200 persones menys desocupades i una taxa d'atur que se situava en el 12,28% (també les dades espanyoles eren bones), aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística estatal ha avançat el producte interior brut (PIB), que, malgrat alguns peròs, segueix sent el principal indicador per mesurar l'economia: i de nou són xifres per a l'optimisme. El PIB de l'Estat va créixer un 2,8% respecte als tres primers mesos del 2021, i en comparació amb un any abans, és a dir, amb el segon trimestre del 2020, quan l'economia va experimentar una forta caiguda pels confinaments més estrictes, la remuntada és del 19,8%, una de les més fortes que s'han registrat mai. 

“El hub que connecta talent, coneixement i organitzacions”. Així defineix Esade el seu parc empresarial, Creapolis, fundat l’any 2009 al seu macrorecinte de Sant Cugat del Vallès, on ocupa 17.000 dels 46.000 metres quadrats del campus. Si en els últims anys han estat freqüents les veus que apuntaven que Creapolis estava tenint problemes de viabilitat, la situació s’ha agreujat ara: segons ha pogut saber l’ARA de fonts financeres i de l’entorn de l’escola de negocis, el laboratori d’empreses renegocia amb la banca el seu deute.