Elvira Dyangani Ose no renovarà a la direcció del Macba quan finalitzi el seu contracte, al mes de setembre, després de cinc anys al capdavant del museu. L'anunci no l'ha fet el Macba, ni tampoc el consorci del museu, liderat institucionalment per l'Ajuntament de Barcelona, sinó que queda implícit en un missatge que ha penjat a les xarxes Ose, on diu que "acompanyarà amb la il·lusió i energia de sempre l’equip del museu i la seva governança fins a l'estiu". Fonts del museu confirmen a l'ARA que no continuarà en el càrrec, però que es quedarà per fer una transició endreçada. La directora encara no vol fer declaracions.

La directora del Macba, Elvira Dyangani Ose, rep l'ARA en ple muntatge de l'exposició Projectar un planeta negre. L'art i la cultura de Panàfrica, una coproducció amb l'Art Institute de Chicago de la qual és també una de les comissàries. Serà una de les exposicions de l'any a Barcelona i el plat fort de la celebració dels trenta anys del museu. Després de quatre anys en el càrrec, i aprofitant l'efemèride, Dyangani reflexiona sobre el present i el futur del museu. "Quan em pregunten si el meu projecte museològic era portar la colonialitat, els agents LGBTI i altres històries al museu, dic que sí, però no perquè siguin la qüestió principal, sinó perquè incloem aquests agents i aquests episodis que eren discriminats i invisibilitzats en la història que tots coneixem de tota la vida. No defugim la idea que la història ho és tot", diu.

En la història del segle XX encara hi ha episodis foscos dels quals el gran públic pren consciència a través de la literatura i l'art. La directora del Macba, Elvira Dyangani Ose, recomana l'aclamada novel·la gràfica Hierba (Reservoir Books), un llibre de la il·lustradora i traductora coreana Keum Suk Gendry-Kim que recupera la història real d'una "dona de consol", és a dir, una esclava sexual de l'exèrcit imperial japonès durant la Segona Guerra Mundial. "Paraules precises i uns dibuixos increïbles, que podrien ser pintures en si mateixes, conviden a endinsar-se en moments duríssims de la seva vida, que es mostren sense edulcorar", afirma Elvira Dyangani Ose. "És una lectura dura de la qual admiro que una dona jove vulgui recuperar la seva història per mitjà d’una dona d’una generació anterior", subratlla.

La fotògrafa Carrie Mae Weems (Portland, Oregon, 1953) va ser una pionera a l'hora d'abordar els temes del poder, la raça i el gènere als Estats Units, amb una càrrega política que està impregnada de poesia i que no deixa de banda la bellesa. El Kbr de la Fundació Mapfre, la Fundació Foto Colectania i el Macba li dediquen una de les seves primeres grans exposicions europees, comissariada per la directora del Macba, Elvira Dyangani Ose. El projecte es remunta a fa sis anys i ha sigut ardu fer-lo realitat perquè ara Weems és una artista molt demandada. I incansable, perquè, en paral·lel a la fotografia, fa vídeos i instal·lacions. El seu afany artístic es nota fins i tot en els seus grans dots com a oradora.

La nova directora del Macba, la conservadora Elvira Dyangani Ose (Còrdova, 1974), ha resolt en pocs minuts la polèmica dels últims dies sobre el canvi d’organigrama del museu i la superioritat del gerent per damunt de la direcció: “Soc la directora del Macba. La responsabilitat dels continguts em repercuteix, i el gerent m’ajudarà en l’execució tècnica de les meves funcions, no està per damunt del meu rol”. Aquest dijous, en la primera compareixença pública, també ha lamentat la manera com van ser acomiadats per burofax la conservadora en cap, Tanya Barson, i el cap de programes públics, Pablo Martínez, i va avançar que el seu Macba serà “el Macba dels afectes”. “Hem de millorar la manera com ens dirigim a les persones. Hi havia situacions que depenien d’una direcció anterior a la meva. Hi ha poques coses que hi pugui fer, i hem de mirar endavant i no deixar que una situació així es repeteixi”, ha dit. I ha assenyalat que ara comença un procés “de diàleg” per reformar l’organigrama que va ser aprovat pel consell general del museu el 15 de juliol, el mateix dia del seu nomenament, per poder desenvolupar el seu projecte, els detalls del qual farà públics a la tardor després de compartir-los amb els seus equips.