A Avià, un poblet al costat de Berga, Alba Xandri i Ricard Calmet reben l'ARA. Obren les portes de casa seva amb familiaritat. “Al Nepal tothom ens acollia, ens preguntaven sobre nosaltres i la nostra aventura”, expliquen. L’Alba és professora i el Ricard bomber. L’any 2014 van decidir deixar la seva vida i marxar pel món amb bicicleta. “Va ser una experiència de 3 anys al·lucinant”, recorda l’Alba. Un cop han tornat a casa, però, les ganes de seguir pedalant no s’han esvaït, sinó més aviat al contrari. “Això és un vici. Un cop has acabat una expedició el teu cap ja bull pensant en la següent”, diu el Ricard. L’última aventura, al desembre en ple hivern, la ruta de l’Annapurna, amb temperatures que arribaven als -15 graus. “Ens encanten els reptes”, admeten mentre riuen. 

La vida té molts obstacles. I del fet que les dones esportistes hagin de superar barreres afegides tothom n'és conscient. Però la tossudesa, la irreverència i l'amor per l'esport han vertebrat les històries de centenars d'atletes que lluiten per fer-se un lloc en un món encara massa masculinitzat. Txell Figueras (Flaçà, 1993) és una d'aquestes esportistes. La corredora de bicicleta de muntanya ha de compaginar tres facetes professionals –entrenadora de natació a la piscina de Salt, entrenadora personal i professora d’activitat física de CAFE– per complementar el vessant esportiu. Tot i això, ella defensa que no es pot queixar: "Jo no puc dir que em falti de res. Estic en un equip de somni. Si fa sis anys em diuen que estaria aquí, no m'ho hauria cregut".