<![CDATA[Ara.cat - dictadures]]> 10 <![CDATA[Viure per viure]]>

Mentre el genocidi a Gaza continua imparable malgrat les protestes ciutadanes i les inútils polítiques internacionals i monàrquiques; mentre Trump escup el seu verí a l’ONU i aquest organisme es debilita cada vegada més, i això que ja porta dècades demostrant la seva ineficàcia; mentre el discurs contra la immigració continua convencent i no convenç cap possibilitat que eviti que la gent hagi de moure’s il·legalment pel món; mentre la corrupció debilita les democràcies i els règims autoritaris poden sotmetre les seves nacions sense problemes; mentre la naturalesa continua sent un bé infinit que es pot destrossar; mentre tothom continua ignorant l’infern en què viuen les dones afganeses; mentre els drons i la IA sobrevolen els nostres caps per fer-los explotar; mentre la bellesa i l’empatia a penes tenen espai en les notícies del dia; mentre se’ns acumulen els problemes sobre la taula i desapareixen les solucions, la ciència estudia com podem viure més.

]]> <![CDATA[Manual per detectar futurs tirans]]> Si sents un impuls irrefrenable per convertir-te en un líder, tens ganes que t’adorin i et donin la raó, vols que el sistema educatiu parli de tu com a epicentre de totes les coses i aspires a controlar els teus conciutadans, has de mirar How to become a tyrant (Cómo se convirtieron en tiranos) a Netflix. Es tracta d’un manual molt útil que dona instruccions als espectadors per convertir-se en grans dictadors. La sèrie, de sis episodis d’una hora, se centra en la trajectòria dels tirans més emblemàtics de la història, busca els elements que tenen en comú i a partir d’aquí va relatant els passos d’aquesta guia televisada del totalitarisme. La sèrie està basada en el bestseller The dictator's handbook: Why bad behaviour is almost always good politics de Bruce Bueno i Alastair Smith. Com a bona guia i ajustant-se a les característiques de qualsevol curs virtual, el narrador de la sèrie (l’actor de Joc de trons Peter Dinklage en la versió original) es dirigeix directament a l’espectador perquè segueixi els seus consells punt per punt. Per tant, el relat històric explicant les característiques dels grans dictadors està farcit d’una gran ironia.

]]>