Costa de reconèixer a The lost king el cineasta que va iniciar la seva carrera amb provocadors guions signats per Hanif Kureishi –La meva preciosa bugaderia, Sammy i Rosie s'ho fan– i que va aconseguir l'èxit internacional amb una amoral adaptació de Les amistats perilloses que replicava el contingut eròtic i llicenciós del text original. The lost king és, com gran part de les últimes pel·lícules del veterà Stephen Frears, una obra benintencionada que vol suplir el pla academicisme i la falta d'idees de posada en escena amb la potència d'una història real insòlita i la solvència dels seus intèrprets.

La meva preciosa bugaderia, Les amistats perilloses i Alta fidelitat són només tres títols de la carrera cinematogràfica del director anglès Stephen Frears. L'any passat havia de ser a Palma per recollir el premi Masters of Cinema de l'Atlàntida Film Fest, però la pandèmia no ho va permetre. Aquest 2021 no s'ha perdut la cita i ha arribat a Mallorca totalment caracteritzat de guiri: barret de palla, bermudes i samarreta ampla. Ha atès la premsa, encara que ha deixat que la màxima atenció se l'endugués la seva amiga Judi Dench.