“Hi havia una ventrada i, tot i que la gata em mirava desafiant, vaig poder emportar-me tres cries a casa. A la matinada, vaig endur-me tres cries més i la mare en una gàbia. No podia deixar els gats allà”, assegura la Montse, una dona afectada per la síndrome de Noè. Està convençuda que ha fet el bé. Al seu domicili, però, hi tenia una quinzena de felins més i dos gossos. Sense ser conscient que pateix un trastorn d’acumulació d’animals, anomenat síndrome de Noè –que, segons alguns estudis, afecta entre un 1 i 3% de la població–, confessa que li “agradava que n’arribessin més” però admet “que tot es va embolicar perquè anaven criant”.