La Guàrdia Civil ha detingut 31 persones, sense antecedents ni relació aparent entre elles, acusades de facturar 866 quilos de marihuana en vols procedents de Tailàndia cap a l'aeroport del Prat (Baix Llobregat), en el que suposa una nova ruta internacional d'aquesta substància.

Comuns s'oposa a l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, però tant a Catalunya com a Espanya es troben en una situació ingrata per intentar frenar-la: al Parlament tenen sis diputats, davant dels 42 del PSC, i al govern espanyol són el soci minoritari d'un govern de coalició al qual, amb el cas Cerdán, se li multipliquen els fronts oberts. En aquesta tessitura, el partit de Jéssica Albiach s'encomana a la Unió Europea i es prepara per activar a través del seu eurodiputat, Jaume Asens, "tots els mecanismes" per aturar l'ampliació de la infraestructura aeroportuària. Comuns denuncia que l'allargament de la tercera pista per rebre més vols intercontinentals incrementarà la massificació turística i les emissions contaminants, i promet fer tot el possible perquè la Comissió Europea veti un projecte que, a més, afecta els espais naturals protegits de la Ricarda i el Remolar. "Farem servir Europa per frenar l'ampliació", sentencien fonts del partit consultades per l'ARA.

És habitual en les pel·lícules d'acció de Hollywood que les persecucions policials acabin en espais públics com grans places, aeroports o estacions, amb desenes de concurrents que dificulten la caça del delinqüent. La següent escena se sol traslladar a un centre de control ple de pantalles enormes, on es veu totes les càmeres de seguretat i els agents que intenten trobar la cara del fugitiu entre el formiguer de gent. S'acosten, s'allunyen, giren, canvien i, en les pel·lícules més optimistes, hi ha reconeixement facial. El cinema no queda tan lluny de la realitat, i un migdia de juliol a l'aeroport del Prat dos agents dels Mossos d'Esquadra miren sis pantalles. En cada una hi ha un mosaic d'entre sis i nou càmeres. S'acosten i observen una cara. Giren a la dreta i es fixen en una cua d'embarcament. S'allunyen i veuen un pla general de la terminal T1. Què busquen exactament?

Aena, el gestor aeroportuari de l'Estat, ha decidit deixar el protagonisme sobre l'acord per ampliar l'aeroport del Prat al govern de Salvador Illa. La companyia s'ha limitat a enviar un comunicat de premsa en què s'anuncia el vistiplau del ministeri de Transports i la Generalitat al projecte d'ampliació, i el seu president i conseller delegat, Maurici Lucena, ha cedit la valoració pública als dirigents polítics: Illa a Catalunya, i la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, a Madrid. En anteriors ocasions, Lucena ha celebrat la "valenta reorientació política" d'Illa amb el Prat després que el projecte naufragués l'any 2021 per la falta de consens entre el govern de Pere Aragonès i l'Estat.

Atendran les 160 persones que dormen a l’aeroport del Prat. La Generalitat i els ajuntaments del Prat i de Barcelona hi posen diners i acompanyament social. Bona notícia, però el fenomen està disparat. Cada nit, Barcelona és un immens dormitori a cel obert. A tocar de la reixa de la Ciutadella s’hi acampa amb tendes. Dimecres, baixant de l’estadi de Montjuïc, hi havia gent que ja preparava el llit a la falda de la muntanya. A l’Eixample, qualsevol entrant de façana o de porta de botiga o de garatge, qualsevol espai sota un balcó, és dormitori sovint protegit amb una tanca que han agafat del carrer i on diu “Ajuntament de Barcelona”. Fins i tot és la casa on desenes de persones viuen de dia, estirats sobre un sac de dormir o un matalàs brut com una guilla, passant les hores, potser perquè ningú no els prengui el lloc, sobretot si tenen una font a la vora o hi toca el sol a l’hivern. N’hi ha que fa anys que no es mouen dels mateixos carrers, i els veus sovint, arraulits, quiets com una estàtua al primer racó que troben, amb els ulls tancats, com si haguessin perdut qualsevol contacte amb el món exterior, tot i estar rodejats de milions de persones.

Finalment, el Govern i els ajuntaments del Prat i de Barcelona ultimen un acord per atendre les 160 persones que es calcula que cada nit pernocten a les terminals de l'aeroport barceloní. Les tres administracions preveuen signar un contracte que s'haurà de renovar cada any en què l'executiu català es compromet a aportar mig milió d'euros per cobrir les necessitats bàsiques i l’acompanyament social d'aquestes persones. De fet, es tracta de tornar al pla especial per al sensellarisme que ja va arrencar el 2011, que es va aturar a finals del 2023 quan va caducar l'anterior pacte i no es va renovar per qüestions polítiques. Des del Prat, s'urgeix a buscar una data per a la rúbrica del text perquè es pugui "formalitzar al més aviat possible".

L'Ajuntament de Barcelona ha reobert aquest divendres el debat sobre l'aeroport del Prat. Ho ha fet amb un posicionament del ple a favor de l'ampliació de la infraestructura. El PSC, Junts, el PP i Vox han aprovat una proposició dels populars que demana que la capital catalana "lideri i es comprometi a dur a terme les accions necessàries per impulsar l'ampliació de l'aeroport". El govern municipal, a més, s'ha compromès a convocar de forma immediata el plenari del Comitè Assessor en Infraestructures que va crear l'alcalde, Jaume Collboni, a l'inici del mandat i que, tal com va avançar l'ARA, espera des del juny resposta al primer informe que va fer sobre l'aeroport.

La primera setmana de febrer "es posarà en marxa el traspàs efectiu de Rodalies". Així ho ha afirmat la consellera de Territori, Ester Capella, aquest dimecres a la tarda després d'una primera reunió amb el flamant ministre de Transports, Óscar Puente (PSOE). Capella ha explicat que la primera setmana de febrer es constituirà una "comissió política" entre Estat i Generalitat que serà l'encarregada de crear els grups de treball necessaris per abordar el traspàs. "Ha estat una reunió profitosa", ha assegurat Capella, que s'ha reunit amb Puente per primer cop des que aquest va entomar el relleu de la catalana Raquel Sánchez, ara nomenada presidenta de Paradores.

La inversió de 1.700 milions d'euros per ampliar l'aeroport del Prat ha quedat oficialment fora del DORA II. Aquest dimarts, el consell de ministres ha donat llum verda al pla quinquennal d’Aena (ho havia de fer abans del 30 de setembre), denominat Document de Regulació Aeroportuària 2022-2026 (DORA II), que recull per a l'aeroport català uns 325 milions durant el quinquenni que dura el pla, segons estima Aena. Gran part d'aquests diners es destinaran a la millora de les instal·lacions (250 milions) i una petita part (75 milions) són inversions no especificades dins el DORA II. Aquest és, ara com ara, el desenllaç d'una inversió que des del primer minut ha estat marcada pels estira-i-arronses polítics i que finalment el govern espanyol va decidir suspendre per la falta de consens amb la Generalitat.

El projecte d’ampliació del Prat va descarrilar ara fa una setmana i calia un notari que en certifiqués la defunció. Aquest paper l'ha assumit aquest dimecres el president del govern espanyol, Pedro Sánchez: “El govern aparca el projecte d'ampliació del Prat", ha afirmat. El subjecte de la seva frase, no cal dir-ho, era l'executiu espanyol. Sánchez, però, ha tornat a insistir que la causa d'aquesta decisió és la mateixa que va fer que dijous passat la ministra de Transports, Raquel Sánchez, anunciés per sorpresa que l'obra del Prat quedava suspesa: la falta de consens amb la Generalitat, un consens que veu imprescindible. "No hi ha una posició madura a la Generalitat en favor de l'ampliació", ha afegit.