Jordi Xammar (Barcelona, 1993) no para quiet aquests dies. Comenta la Copa Amèrica de vela a l'espera de rebre la notícia que més anhela: aviat serà pare. Medallista d’un bronze en 470 a Tòquio fent parella amb Nicolás Rodríguez, Xammar té un dels millors palmaresos de la vela catalana. És competitiu, motiu pel qual li va fer mal no poder guanyar medalla als Jocs de París, quan fent parella amb Nora Brugman eren favorits a l’or. D’aquella decepció, però, ha après coses. Xammar defensa un esport, la vela, del qual li fa mal els tòpics negatius que a vegades carrega. “Et diuen que és un esport de rics, quan és fals”, diu defensant els clubs de vela catalans i la seva tasca formativa. També defensa sense embuts la Copa Amèrica. Vol que la gent la conegui, abans de jutjar-la.

Just després de guanyar la medalla de bronze als Jocs de Tòquio fent parella amb Nico Martínez a la classe 470, el barceloní Jordi Xammar va començar a pensar en París. I tenia clar com volia guanyar una nova medalla: fent parella amb una amiga de tota la vida, Nora Brugman, ja que als Jocs del 2024 s'estrenava el 470 mixt. Dit i fet, aquests mariners que es coneixen "de tota la vida" arriben a la medal race amb opcions de guanyar una nova medalla olímpica per a la vela catalana i estatal. De moment ocupen la segona posició a la general abans de la cursa final.

"Estem molt contents d'haver donat una alegria al nostre país després d'un any tan difícil. Va per tot Espanya", va dir Jordi Xammar (Barcelona, 1993) després de travessar la línia de meta. Amb el seu company Nico Rodríguez va sobreposar-se a un inici de competició complicat per pujar al podi del 470 de vela i penjar-se el bronze a la badia d'Enoshima. La primera medalla catalana als Jocs de Tòquio. L'experiència va ser inigualable a res que hagués viscut abans. Ara, aterrat en la seva nova realitat, la de tenir repercussió als mitjans, tot plegat li està costant molt menys del que es pensava.

Quan tenia 4 anys, Jordi Xammar va navegar per primer cop. El seus pares tenien un vaixell amb el qual es feien a la mar al Garraf. I mentre ells la feien petar, el seu fill petit va sortir amb un dels navegants del CN Garraf. El primer dia, el Jordi ja va poder controlar tot sol un Optimist. "No sabia nedar, me n'ensenyaria més endavant Sito Pons", recorda el flamant medallista olímpic, bronze a Tòquio.