Ja són 12.266 els refugiats que, segons dades d'ACNUR, han travessat la frontera entre Turquia i Grècia aquest 2022. Quan falten gairebé tres mesos per acabar l'any, la xifra ja supera les arribades de l'any passat per terra i mar, que van ser 9.157, segons la mateixa agència. El col·lectiu més nombrós ve de Palestina, i el segueixen l'Afganistan, Somàlia i Síria.

Desenes de refugiats han sigut abandonats al mar en tendes flotants a l’espera que els guardacostes turcs els retornessin a Turquia. Incomplint el que exigeix el dret internacional, no havien tingut accés als procediments d’asil. Van ser embarcats i abandonats a la deriva aprofitant la nit i en mans d’encaputxats. Aquestes són les últimes pràctiques il·legals d’un estat grec que ha perdut la vergonya. La frontera, amb tota la seva brutalitat i impunitat, s’ha descarat definitivament.

Amb totes les mirades posades en l'impacte del Covid-19, arriba un nou aniversari de l’acord entre la Unió Europea i Turquia. I quatre anys després, res sembla igual. Quan es va signar, l’acord es va presentar com una solució infal·lible. Només una setmana després de la seva entrada en vigor el 20 de març del 2016, les arribades irregulars a Grècia es van reduir dràsticament. Es donava així per segellada la frontera oriental de la UE. Però el que aleshores semblava un model a reproduir, avui s’ha convertit en un malson. No només han augmentat les arribades irregulars a les illes gregues sinó que les imatges d’atacs xenòfobs a l’illa de Lesbos i de la policia grega disparant contra migrants no deixen a ningú indiferent. Què ha passat?

El govern grec té detinguts i incomunicats desenes de migrants en un centre secret i il·legal abans d’expulsar-los a Turquia sense el procés judicial degut, segons ha pogut confirmar el New York Times amb una investigació sobre el terreny i a partir d'imatges satèl·lit. El centre secret és al nord-est de Grècia, a tocar de la frontera amb Turquia.

Turquia ha anunciat aquest dijous que a partir de demà enviarà mil agents de les unitats especials de la policia al llarg de la seva frontera amb Grècia per evitar les devolucions en calent dels refugiats que intenten entrar a territori grec. El titular d’Interior turc, Suleyman Soylu, que s'ha traslladat fins al punt fronterer de Pazarkule, ha explicat que els policies patrullaran per terra i mar i, en un acte de cinisme, ha insistit que no donaran "cap oportunitat a qui maltracti les persones", obviant que el seu propi govern ha animat els refugiats a creuar la frontera, després que Ankara trenqués dies enrere el pacte firmat amb la Unió Europea el 2016: el pacte establia que Turquia es faria càrrec de 3,6 milions de migrants al seu territori a canvi de rebre 6.000 milions d'euros d'ajuda.

Brussel·les es tapa els ulls a Grècia, fins i tot després que el conflicte a la frontera amb Turquia ja s'hagi cobrat diverses vides. La Comissió Europea es manté completament alineada i aplaudint la mà dura de Grècia contra els refugiats a la frontera amb Turquia, després que Recep Tayyip Erdogan hagi obert les fronteres a milers de persones refugiades provinents de la guerra de Síria per fer xantatge a la UE i l'OTAN.

"Gràcies per ser l'escut d'Europa". És l'expressió bèl·lica amb què la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha fet més que explícit el ple suport de la Unió Europea a la mà dura que Grècia està aplicant per reprimir l'arribada de milers de persones refugiades que fugen cap a Europa de la guerra de Síria, després que Ankara hagi obert les fronteres. Els guardacostes grecs estan dissuadint l'arribada de milers de persones disparant al mar contra les pasteres, fent servir gasos lacrimògens o prenent-los les pertinències i, tot plegat, amb l'aval de la UE, que ho ha escenificat aquest dimarts amb una visita a la frontera entre Grècia i Turquia dels tres presidents de les institucions. I no només això, sinó que assistirà les actuacions del govern conservador d'Atenes amb reforços de Frontex i 750 milions d'euros, segons ha anunciat la mateixa Von der Leyen.

Des que divendres va arrencar l’entrada massiva de refugiats a Grècia, fruit de la decisió d’Erdogan d’obrir la frontera occidental turca per pressionar la Unió Europea, les autoritats hel·lenes han intentat contenir les arribades per la força. Només tres dies després que la crisi esclatés, un menor d’edat va morir quan una embarcació va bolcar prop de l’illa de Lesbos. Segons la policia portuària grega, un altre nen va ser hospitalitzat. De manera paral·lela, Turquia també acusa les forces de seguretat gregues d’haver matat un refugiat amb una bala de goma prop del pas fronterer d’Ipsala. Aquesta informació, que no està confirmada, ha sigut totalment negada des d’Atenes.

Era qüestió de temps, amb l'explosiva situació que ha provocat Turquia obrint les fronteres als refugiats sirians perquè entrin a la UE, i la resposta d'aquesta, que passés una desgràcia. I això és el que ha passat amb la mort d'un nen en una embarcació que ha naufragat quan intentava arribar a l'illa grega de Lesbos. Un altre està hospitalitzat, però fora de perill. La Guàrdia Costera intenta aquests dies aturar l'arribada de refugiats envestint les embarcacions i fins i tot amb trets. una imatge lamentable.

La Unió Europea va donar a Turquia les claus que obren la caixa dels trons el 2016, quan es va firmar el polèmic acord migratori pel qual Ankara conté els sirians a les seves fronteres a canvi de 6.000 milions d'euros. Un pacte que arribava després de la crisi de refugiats del 2015, que encara manté en una situació humanitària alarmant illes gregues com Lesbos mentre els Vint-i-set continuen sent incapaços de pactar una política migratòria i d'asil comuna. Des d'aleshores el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha fet servir aquesta carta per amenaçar contínuament la Unió i reclamar més diners mentre escalava el conflicte. La d'aquesta setmana, però, sembla l'amenaça definitiva i posa Brussel·les contra les cordes, a banda de posar també més pressió sobre el fràgil equilibri de l'Aliança Transatlàntica (OTAN), de la qual Turquia és aliada.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha amenaçat amb "obrir les portes" i enviar milions de refugiats cap a Europa si la UE critica l'ofensiva que Turquia va endegar dijous contra les milícies kurdes del nord de Síria i que ja hauria causat més d'un centenar de morts. "Unió Europea, recupera el sentit comú. Si defineixes la nostra operació com una invasió, la nostra feina és fàcil. Obrim les portes i t'enviem 3,6 milions de refugiats", ha dit Erdogan en un discurs a Ankara.

Fa tres anys que la UE va signar un acord amb Turquia per frenar l'arribada de refugiats al seu territori: a canvi de 3.000 milions d'euros Ankara s'havia de fer càrrec de totes les persones que creuessin sense permís la seva frontera amb Grècia i que fossin detectades per la policia. L'acord va ser criticat per les ONG i els organismes de defensa dels drets humans perquè suposava, a la pràctica, legitimar l'expulsió de potencials demandants d'asil, als quals els negava el dret a la protecció internacional. Per al règim de Recepp Tayip Erdogan l'acord va significar una legitimació internacional en un moment en què imposava un fort retrocés de llibertats a Turquia, i alhora li suposava una injecció de recursos per blindar la frontera europea, sobretot en forma de control el trànsit d'embarcacions entre la costa turca i les illes gregues.

Després de 13 anys de negociacions d’adhesió, la Unió Europea estudia tancar definitivament la porta a Turquia. El portaveu del govern alemany, Steffen Seibert, va confirmar ahir que la cancellera Angela Merkel proposarà als seus homòlegs europeus a la pròxima cimera, prevista per a l’octubre, liquidar les negociacions i retirar l’estatut de candidata a Turquia. La proposta la va llançar diumenge el candidat socialdemòcrata, Martin Schulz, durant un debat electoral televisat. De seguida s’hi va sumar Merkel, tot i advertir que la qüestió és sensible.

Un any després de l'acord entre la UE i Turquia per a les deportacions dels refugiats que s'arrisquen la vida en la travessa cap a les illes gregues, les ONG alerten que es preparen retorns massius i que la situació als camps on es fa l'espera és cada dia més precària.

La roba barata té un preu que, en gran part, s’explica pels mínims costos laborals que les grans firmes de moda busquen arreu del món. Unes pràctiques que han provocat situacions extremes en diversos països i que ara s’estén fins a un dels col·lectius més vulnerables: els refugiats. Una investigació de la BBC revela que diverses marques de moda han subcontractat fàbriques on treballaven refugiats sirians de manera irregular a Turquia. A més, segons aquest mitjà, les marques Marks&Spencer (M&S), Next i el distribuïdor 'online' Asos han utilitzat refugiats menors d’edat. Zara, la marca insígnia del gegant Inditex, i la catalana Mango, per la seva part, tenen subcontractada una bugaderia turca on hi treballaven refugiats sirians sense papers, en aquest cas, però, majors d’edat. La BBC emetrà el reportatge 'Els refugiats que fan la nostra roba' aquest dilluns al vespre.

Els bombers han pogut apagar el gran incendi que es va declarar dilluns al vespre al centre de detenció d'immigrants i refugiats de Moria, a l'illa grega de Lesbos, que va causar la fugida d'entre 3.000 i 4.000 refugiats del centre.