La convidada oficial del programa de La revuelta d'aquest dimarts era Anna Castillo, però entre el públic va acabar aflorant el protagonista col·lateral d'un programa que està acaparant molts titulars. Abans que l'actriu catalana entrés a l'escenari, Broncano va descobrir que al pati de butaques hi havia Edmundo Bal, el diputat de Ciutadans que va ser expulsat del partit l'any 2023.

L'advocat de l'Estat i exdiputat de Ciutadans Edmundo Bal va acabar enfrontat de ple amb la cúpula del partit, després de les davallades electorals i amb la renúncia a presentar-se als comicis espanyols del 2023. Rebotat de la formació i denunciant que s'havia abandonat el centre polític, va abanderar l'última idea per construir aquest espai polític a Espanya, que no ha acabat de trobar històricament el seu forat. Primer va constituir l'associació Nexo el setembre del 2023 i ha tirat endavant el partit Cree, que es va constituir el febrer del 2024 i que ara ultima el desembarcament a Catalunya mentre albira el seu congrés el febrer de l'any que ve. Té alguna opció o està destinat al fracàs?

"Per què no fem una cançó amb la gent del partit?". La idea va sorgir en un dinar a Barcelona en els bons temps de Ciutadans, quan el partit tenia 36 escons al Parlament i es plantejava com encarar una campanya electoral, la del 2021, marcada per les restriccions de la covid-19, i en què les enquestes ja li auguraven una patacada. D'aquell primer plantejament en va sortir el grup de rock Vitamina C, amb l'exportaveu de Cs Edmundo Bal a la bateria i l'aleshores vicepresident del Parlament Joan García al baix, al costat de dos companys més del partit –l'exassessor de Begoña Villacís Javier García Toni i el militant de Sabadell Toni Valenzuela–. L'experiment, potser, els va permetre sobreviure al Parlament: van enfonsar-se de 36 a 6 escons, però van aconseguir mantenir la representació parlamentària.

Al principi, es van veure a ells mateixos com els protagonistes d’una aventura romàntica, com un grapat de proscrits que, a la manera de Robin Hood i els seus amics del bosc de Sherwood, lluitaven gairebé inermes contra la tirania identitària construïda pel reietó Pujol i que Maragall no havia volgut desmantellar. El seu Sherwood era el restaurant El Taxidermista, els seus arcs i fletxes articles i manifestos interminablement discutits, si bé comptaven a Espanya amb el suport d’una poderosa coalició mediàtica que els legitimava el discurs de la persecució contra el castellà, del totalitarisme catalanista, etcètera.

Resulta encomiable la resistència d'Inés Arrimadas a tirar la tovallola. Després de ser traïda per gairebé tothom al seu propi partit (Albert Rivera, Juan Carlos Girauta, Edmundo Bal, etc.) aquest dimecres i dijous es juga la seva supervivència política en unes primàries que l'enfronten a Bal i que han obert el partit en canal. Els partidaris de la candidatura oficialista, que encapçalen l'eurodiputat Adrián Vázquez i la dirigent balear Patricia Guasp, s'han reunit aquest dimarts al vespre en un local de copes del barri de Chamberí per celebrar el final de la campanya, però en realitat l'acte s'ha convertit en un homenatge a Arrimadas i en un festival de retrets al seu número dos al Congrés.

En temps de carestia els líders es desgasten al doble de velocitat, i dos anys després d’haver perdut 47 diputats a les generals Inés Arrimadas no ha aconseguit que Ciutadans aixequi el cap, ni que sigui per deixar-se veure en alguna enquesta electoral. La dirigent, en el passat una figura incontestable entre els seus, arriba al final del seu mandat panteixant, esquivant els entrebancs que li posa el PP i per un camí cada dia més solitari. El debat sobre quin ha de ser el nou model del partit ha tornat a fer aflorar les crítiques internes. S’ha distanciat de la seva mà dreta al Congrés, Edmundo Bal, i ha perdut influència al seu propi grup parlamentari. Esperona la tensió el seu antic rival a les primàries, Francisco Igea, i també des d’Europa ha rebut queixes dels seus eurodiputats. Al gener, les bases decidiran qui ha de liderar la nova etapa.

Cs impulsa una argúcia legal per tombar els indults als líders del Procés condemnats i, també, el que hipotèticament es pogués concedir en un futur a Carles Puigdemont. En la formalització de la demanda davant la sala tercera del Tribunal Suprem contra la mesura de gràcia, la formació taronja ha demanat a l'alt tribunal que declari parcialment inconstitucional la llei de l'indult de 1870 -encara vigent-. La part específica que vol eliminar de la norma és la possibilitat d'indultar adduint motius d'utilitat pública, que és la que el govern de Pedro Sánchez va fer servir per alliberar els presos polítics. Tal com ha recordat el portaveu de Cs, Edmundo Bal, aquesta va ser la primera vegada que l'executiu no indultava per motius de justícia o equitat, sinó d'utilitat pública.