AstraZeneca, Hipra o Sanofi són els noms d'alguns dels laboratoris que els ciutadans de Catalunya van començar a conèixer arran de la pandèmia del coronavirus, el 2020. Des d'aleshores, en només quatre anys (entre el 2020 i el 2024) fins a 23 hubs digitals i d'excel·lència en el sector de la salut s'han instal·lat a Barcelona o la seva àrea metropolitana, cosa que ha consolidat la capital catalana com un dels principals pols d'inversió en salut.

La farmacèutica catalana Hipra començarà a assajar l'any que ve amb animals els prototipus de vacunes contra la pesta porcina africana (PPA) que ha desenvolupat, tot i que el tractament no estarà disponible per erradicar l'actual brot del virus detectat a Catalunya. La farmacèutica porta des del 2019 investigant el virus i fa dos anys que lidera un projecte europeu per desenvolupar una vacuna contra la PPA.

Després d'una primera edició a Granada, en què els participants catalans no omplien ni un avió, BioSpain s'ha consolidat més de vint anys després com la principal fira d'un sector com el biotecnològic, que s'ha fet fort a Espanya. Una oportunitat per trobar nous clients i inversors que no para de sumar més adeptes. En l'edició d'aquest any, preveu superar les xifres rècord de l'última edició, fa dos anys, quan hi van participar més de 2.200 assistents i 1.000 empreses, procedents d'una trentena de països.

La farmacèutica biotecnològica Hipra ha inaugurat oficialment aquest dijous el seu nou campus d'Aiguaviva (Gironès), que pretén convertir-se en un dels principals hubs en recerca i desenvolupament de salut animal i humana d’Europa. El complex compta amb una inversió de 500 milions d’euros i ocupa una superfície total de 114.000 m², dels quals, de moment, només se n’han ocupat 28.000, la primera fase. L’acte institucional ha comptat amb la presència del ministre d’Indústria, Jordi Hereu, i del president de la Generalitat, Salvador Illa.

Les últimes dues setmanes han quedat eclipsades, en termes d'informació empresarial, per les notícies de Ferrovial i la fuga als Països Baixos. Amb tot, els darrers dies ens deixen alguns moviments destacats. Indra, per exemple, torna a remoure la seva cúpula, ara prescindint del seu conseller delegat. Aquest moviment se suma a l'allau de canvis a l'empresa des de mitjans de l'any passat, cosa que va acabar implicant que la CNMV obrís una investigació. I amb raó, si es té en consideració que l'Estat n'és el màxim accionista. A més, el gegant del delivery nomena un nou director general, Hipra fitxa el conseller delegat de Sherpa Capital i Sanofi estrena directora general.

La farmacèutica Hipra, amb seu a Amer, ha fet mans i mànigues per tirar endavant una vacuna contra el covid a correcuita i competir al costat de gegants del sector. Va ser capaç de desenvolupar el fàrmac, els assajos van presentar bons resultats i la companyia està preparada per fabricar-ne milions de dosis. Ara bé, fa temps que està encallada en l'últim pas, el vistiplau de l'Agència Europea dels Medicaments (EMA, per les sigles en anglès). Després de diversos entrebancs i ajornaments, acabarà el 2022 sense haver pogut sortir al mercat. Aquesta és la història de l'aposta de l'empresa selvatana i la seva més gran aposta.

La vacuna catalana contra el covid-19, de la companyia gironina Hipra, encara no ha rebut l'aval de l'Agència Europea de Medicaments (EMA) per poder-se comercialitzar però, com ja va passar amb la resta de vacunes, la Comissió Europea s'ha avançat i ja ha acordat una compra inicial de fins a 250 milions de dosis. El contracte s'ha signat a través de l'Autoritat de Preparació i Resposta davant d'Emergències Sanitàries (Hera, en anglès), l'agència de compra conjunta creada arran de la pandèmia per coordinar les reserves de materials o la fabricació de vacunes i tractaments. Així, tan bon punt l'EMA doni llum verda a la vacuna gironina (una autorització que la companyia preveu que arribi després de l'estiu), un total de 14 estats podran disposar-ne, incorporar-la a la seva cartera d'immunògens disponibles i "garantir la màxima preparació" de cara a possibles noves onades a la tardor i l'hivern, segons l'eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides. Ara bé, això no significa que la UE hagi comprat 250 milions de dosis, matisen fonts de la companyia, sinó que n'ha aparaulat aquesta quantitat màxima i el total de vials que es podrien adquirir podria ser inferior.

Aquesta tardor serà determinant per al futur de la farmacèutica gironina Hipra. Té entre mans una vacuna contra el covid que, segons els estudis que han mostrat els seus responsables, presenta diversos avantatges respecte a les solucions que ja hi ha al mercat: es pot conservar en una nevera normal –i no cal ultracongelar-la com les d'ARN–, proporciona una immunitat superior i durant més temps i provoca menys efectes secundaris. Tot i això, en termes de vacunació, continua pendent un repte sobre la taula: igualar els nivells de protecció a tot el món.

El mes d'octubre. És la nova data prevista per la gironina Hipra per aconseguir l'autorització de la seva vacuna contra el covid-19. La directora d'I+D de la companyia, Èlia Torroella, ha exposat que esperaven rebre l'aval de l'Agència Europea de Medicaments entre aquest juny i el juliol, però els han sol·licitat més dades. "La situació ha anat canviant i a cada moment s'han requerit exigències diferents, i en el nostre cas ens han demanat aportar més informació. Sabem el que volen, els ho aportarem, i estem convençuts que la vacuna formarà part dels plans de vacunació a la tardor", ha destacat la directiva, en referència als plans del ministeri de Sanitat de començar a posar la quarta dosi als majors de 60 anys i al personal sanitari passat l'estiu.

La vacuna catalana contra el covid-19 protegiria contra les subvariants d'òmicron que circulen a Europa, la BA.2, la BA.4 i la BA.5. El gener passat la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ja va anticipar que la farmacèutica Hipra té la capacitat d'adaptar la vacuna a les variants que puguin sorgir i ara la companyia ha assegurat que les persones que inicialment van rebre Pfizer i Moderna i ara reben una dosi de reforç de la seva vacuna desenvolupen anticossos neutralitzants –els que bloquegen l'entrada del virus a les cèl·lules perquè no les infecti– catorze dies després de la injecció. I, a més, aquests són potents contra les principals mutacions que s'estan propagant actualment. En concret, un booster de la vacuna d'Hipra entre els vacunats primerament amb Pfizer incrementa els anticossos contra les tres variants circulants d'òmicron, mentre que entre els immunitzats inicialment amb Moderna augmenten exclusivament contra les mutacions BA.4 i BA.5.

L' Agència Europea de Medicaments (EMA) ha anunciat aquest dimarts que ha començat a estudiar la vacuna de la farmacèutica catalana Hipra contra el coronaviurus. Segons el comunicat de l'EMA, els estudis clínics presentats per la farmacèutica amb seu a Amer (Selva) fins ara suggereixen que el fàrmac pot ser eficaç contra el coronavirus i també contra la variant òmicron.

Tret de sortida a la tercera fase de l’assaig clínic de la vacuna d'Hipra contra el covid-19. Després de revisar els resultats de la fase 2b, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) ha aprovat que la farmacèutica gironina faci un pas endavant en la seva investigació. En aquesta tercera etapa, el nou sèrum es provarà en 3.000 voluntaris majors de 16 anys, amb la col·laboració de set hospitals catalans (Trueta, Clínic, Can Ruti, Vall d’Hebron, Mollet, HM Nou Delfos i Clínica Quiron), deu de l’Estat, dos de portuguesos i un d'italià. L'objectiu és comprovar si el nou fàrmac és segur i eficaç com a dosi de reforç en persones que n'hagin rebut d'altres marques. 

L’enòleg Lluís Esclassans va sentir per la ràdio que la farmacèutica Hipra buscava voluntaris per als assajos clínics de la nova vacuna contra el covid que està investigant. Va buscar informació per internet i no s’ho va pensar dues vegades: va trucar a l’Hospital Clínic –que col·labora en la recerca– i es va oferir voluntari. “Si no ho fa ningú, la ciència no avançarà. Hem d’ajudar en tots els esforços que estan fent els científics”, defensa el veí de Vilafranca del Penedès.

La vacuna catalana contra el covid-19 fa un pas més en el seu estudi. L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris ha autoritzat aquest dilluns l'assaig clínic en fase 2 de la vacuna contra el covid-19 de l'empresa Hipra, amb seu a Amer (Girona), segons ha explicat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Aquesta fase es durà a terme en deu hospitals de tot l'Estat i amb més de 1.100 voluntaris que tinguin, això sí, la doble pauta de la vacuna de BioNTech/Pfizer. A més, l'empresa compta amb ajuda pública de 15 milions d'euros del govern espanyol, una partida aprovada fa dues setmanes al consell de ministres. L'Agència Espanyola del Medicament ha detallat en un comunicat que l'autorització s'ha donat després de "no haver apreciat problemes de seguretat" en la fase anterior.

Dues vacunes contra el covid-19, una de les quals ja en fase clínica, és el balanç d’un any i mig de pandèmia d’Hipra, una de les empreses líders mundials en vacunació veterinària que ha aprofitat la pandèmia per fer el salt a les vacunes per a humans. “La direcció de la companyia sempre ho va tenir al cap”, explica Toni Maneu, director de la divisió de salut humana d’Hipra. La companyia, afegeix Maneu, ja té una “àmplia experiència” en vacunació per a animals, recorda, per la qual cosa no començava de zero a l’hora de passar a les vacunes per a persones, ja que els primers estadis de l’elaboració són quasi idèntics. És quan s’arriba “a la fase final clínica” que “l’entorn del mercat és diferent”.