El dia 28 de gener del 1939, les autoritats franceses van permetre el pas a la població civil i als ferits que fugien dels franquistes després de la derrota republicana. Els camps de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès van ser els primers grans contenidors de prop de mig milió de refugiats. Per a molts, va ser l’inici d’un malson, sobretot per a moltes dones que van travessar la frontera embarassades o que s’hi van quedar els mesos següents. L’Hospital de Sant Lluís de Perpinyà estava saturat i l’administració prioritzava ferits i malalts. Per tant, moltes dones acabaven tenint els seus fills als estables de Les Hares, al camp de Perpinyà. No hi havia cap garantia sanitària i mare i fill eren retornats al camp de concentració sense establir cap protocol de postpart que assegurés uns mínims de supervivència per a les mares i els nounats.