Actualment la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera és un 50% més alta que la mitjana preindustrial i se situa en el valor més elevat dels darrers 4 milions d’anys. Només cal recordar que l’Homo sapiens va aparèixer fa uns 200.000 anys per adonar-se de l’excepcionalitat de l’escenari climàtic que estem vivint.

El juliol del 2021 la Comissió Europea va fer una cosa que cap altre organisme de govern important havia intentat mai: va vincular la política comercial amb la política climàtica. Arribar a l’objectiu de retallar les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle en un 55% per al 2030 exigirà que la UE redueixi les emissions tant a casa com més enllà de les fronteres. Amb aquest objectiu, la iniciativa Fit for 55, un paquet de propostes destinades a complir la meta de reducció d’emissions del bloc, inclou un mecanisme d’ajust de carboni a la frontera (CBAM per les sigles en anglès) –un impost important destinat a obligar altres països a abordar el canvi climàtic.

Els ports espanyols són els responsables pràcticament de 14 milions de tones d'emissions de carboni, un dels gasos que contribueixen al tan conegut efecte hivernacle i al sobreescalfament global del planeta. I el de Barcelona és un dels que se situen més amunt en el podi. Així ho indica un estudi de l'organització Transport & Environment (T&E) que ha analitzat l'activitat d'aquestes infraestructures en l'àmbit mediambiental. L'informe assenyala que tres dels deu ports europeus amb més emissions són a Espanya: són els d'Algesires, Barcelona i València. De fet, Espanya ja se situa com el segon país d'Europa amb pitjors dades d'emissions en activitat portuària, és a dir, durant la càrrega, la descàrrega i el repostatge dels vaixells.