Sobre el benefici de les plantes hi ha molta literatura i molta tradició. Mares i padrines recorrien a plantes aromàtiques i medicinals per fer front a un mal de panxa o un refredat, una saviesa popular que era molt habitual a les llars catalanes, especialment de poble. Als jardins era innegociable cultivar-hi plantes per cuinar, per fer infusions o per perfumar els calaixos de roba, una tradició popular que, malauradament, s’ha anat perdent amb el pas dels anys. Per no parlar de la figura de les trementinaires, ofici que algunes dones van exercir en zones com la vall de la Vansa i Tuixent –on un museu les recorda– gràcies a la coneixença que tenien de les plantes, de les seves virtuts medicinals i dels processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral. Un nom que deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Avui, però, pocs sabem que al camp o als nostres jardins podem tenir la millor farmaciola per fer front a petites afeccions lleus o el millor rebost per fer més deliciosos els nostres plats.

Pot sorprendre que hagi inclòs el Museu de les Trementinaires (Tuixent) en aquesta sèrie de col·leccions, perquè no té gaires peces. Deixeu que ho argumenti.