Johann Hari (Glasgow, 1979) estava a punt de fer 42 anys quan va sentir la paraula ozempic. És l’edat en què havia mort el seu avi d’un atac de cor, i ell havia patit obesitat gairebé tota la vida. Va decidir injectar-se el fàrmac, i va viatjar per tot el món entrevistant científics. Ho ha recollit al llibre Adelgazar a cualquier precio (Península).

Des que TVE va anunciar que les campanades de Cap d'Any les faria David Broncano amb Lalachus, la col·laboradora de La Revuelta, la humorista ha patit un greu assetjament a les xarxes. Un exèrcit de brètols ha considerat oportú subratllar que la presentadora està grassa, com si això fos incompatible amb donar la benvinguda al 2025. Tot i que aquest és un defecte històric de la televisió en general, el cas de Lalachus ens recorda com les campanades han imposat un imaginari sexista i cosificador sobre les dones. La mateixa televisió pública ha contribuït clarament a reforçar aquesta tirania amb presentadores com Ane Igartiburu, Ana Obregón o Raffaella Carrà. L’única excepció que va trencar una mica amb els estereotips va ser l’elecció de Carmen Sevilla quan ja era una dona madura, incorporant-la a la festa buscant l’humor edatista. La gràcia estava a veure com s’equivocava la senyora que trencava l’estereotip de la jove sexi. L’any passat mateix, a TVE, al costat de Ramon García, de 63 anys, hi van col·locar la cantant Ana Mena de 26. Hi van afegir la futbolista Jennifer Hermoso, de 34, aprofitant l’efecte Rubiales. El súmmum de la sexualització l’ha liderat Antena 3 amb l’impacte Pedroche utilitzant la seva nuesa com a reclam. Amb estratègies esperpèntiques, Atresmedia ha fracassat dissimulant una aposta clarament masclista servint-se de lemes solidaris i propaganda de fals feminisme. Venen el cos de Pedroche com un tros de carn que es desembolica abans del primer gra de raïm. Tot i algunes propostes històriques molt saludables i reeixides que trencaven el tòpic, TV3 no s’ha deslliurat de caure en els patrons més hegemònics. En els últims anys ha escollit una influencer com Laura Escanes per acomiadar l’any. Una creadora de continguts famosa per vendre la seva imatge i promocionar un rol femení que s’ajusta als estereotips més frívols i superficials. Encara que TV3 s’hagi esforçat molt a convertir-la en presentadora, les xarxes socials d’Escanes fomenten la pressió estètica sobre les dones.

Per lluitar contra la discriminació física que pateixen majoritàriament les dones, el Govern prepara un pla pilot per seleccionar amb currículums cecs el personal per a la Generalitat, amb la voluntat que les empreses privades en copiïn la idea. Aquesta és una de la seixantena de mesures incloses dins del pla d'acció per combatre la pressió estètica, un "problema estructural del patriarcat" que impacta en la salut mental i física de moltes dones, ha afirmat la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, a la presentació de la iniciativa. Ha assegurat que la iniciativa és "pionera a nivell internacional" perquè té un abordatge integral i ataca les causes i les conseqüències d'aquesta violència simbòlica cap a la dona. El Govern preveu aprovar el pla en una reunió del mes d'abril i el dotarà amb un pressupost de 12,6 milions d'euros per als pròxims quatre anys.

L'Agència Catalana del Consum començarà a inspeccionar els comerços de moda per garantir que compleixen la normativa europea sobre les talles, que estableixen uns centímetres per a cadascuna per evitar que cada marca fixi el seu propi patronatge. La iniciativa sorgeix arran d'una denúncia contra una cadena multinacional que només ofereix les talles més petites, la X i XS, i contra qui s'ha obert una investigació que, en cas que es tanqués amb una sanció, podria ser considerada una infracció greu, i pot comportar una multa que oscil·la entre 10.001 i 40.000 euros. El Govern no ha concretat quin és l'establiment investigat, però ha explicat que ven roba amb un tallatge per a un cos de nenes tot i adreçar-se a un públic general, a banda que exhibeix peces sexualitzades per a menors.

És una realitat cruel que val la pena recordar aquests dies d’estiu: hi ha adolescents que passen anys sense anar a la platja perquè la societat en què vivim ha aconseguit que s’avergonyeixin del seu propi cos. Així de dur. “Primer comences amagant la panxa”, arrenca la maresmenca Tess Hache, que ha crescut a pocs metres del mar, “després aprens a tensar el cos per dissimular certes parts que no t’agraden, fas postures estudiades... i un dia et sents tan poc a gust, anar a la platja et genera tantíssima angoixa, que no hi tornes”. Històries com la seva, avisa Tess Hache, són més habituals del que ens pensem.