Xavier Arbós (Barcelona, 1954) és catedràtic de dret constitucional i dirigeix l'Institut d'Estudis de l'Autogovern amb el nou govern de Salvador Illa. El mateix ens que, durant el Procés, es va dedicar també a pensar les estructures d'estat.

Combatre el discurs de l'independentisme va ser un dels objectius de Josep Borrell quan va desembarcar al ministeri d'Exteriors. Ell va ser l'impulsor de la secretaria d'estat de l'Espanya Global l'octubre del 2018 per presentar l'Estat com "una democràcia plena" després que la seva imatge quedés malmesa per la brutalitat policial de l'1-O i l'empresonament dels líders independentistes. El nou ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va eliminar aquest organisme el juliol de l'any passat un mes després dels indults als presos polítics i de l'etapa de desgel oberta entre els dos governs amb la taula de diàleg. La guerra diplomàtica ha donat pas ara a l'acadèmica, tot i que ja el 2013 Clara Ponsatí, que llavors era professora a la Universitat de Georgetown, va revelar que el ministeri d'Educació havia decidit no renovar-li el contracte pel seu suport al dret a decidir.

¿Quina és la manera més adequada de protegir l’autogovern? Amb aquesta pregunta comença l’últim informe del politòleg Ferran Requejo com a director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) -amb el canvi d’executiu, ara pilota l’ens el jurista Joan Ridao- sobre els mecanismes per garantir l’autonomia de les minories nacionals. A través d’una anàlisi de diversos sistemes polítics, l’estudi apunta quins estats protegeixen de manera més efectiva l’autogovern i quines fórmules incorpora el cas espanyol. Diferencia aquest nou concepte -la protecció de l’autogovern- del nivell de federalització i descentralització, ja que no sempre estan relacionats. La prova, considera, és Espanya, que, malgrat que té un sistema de descentralització mitjà, constata una feblesa sistèmica en la protecció de l’autogovern de les minories.