No serà aquest curs ni el vinent. Finalment, els docents no hauran d'acudir presencialment al centre durant aquest juliol i, de fet, la mesura –confirmada per fonts sindicals a l'ARA– no s'aplicarà fins d'aquí dos cursos, el 2024-2025. D'aquesta manera, de moment aquest mes no lectiu els docents el podran dedicar a fer formacions, tal com havien reclamat els sindicats. Així ho ha anunciat la secretària general del departament d'Educació, Patrícia Gomà, aquest dijous, després d'una trobada de més de tres hores amb la mesa sindical per acordar el document de gestió i organització dels centres.

El Govern ha anunciat que retirarà les subvencions públiques a totes les escoles i instituts de Catalunya que separin els alumnes per sexe. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ho ha comunicat aquest dimarts després que la setmana passada el Tribunal Constitucional (TC) avalés la retirada dels concerts als centres que segreguin per sexe que marca la Lomloe, la llei d'educació espanyola. Davant d'aquest pronunciament i a falta que se'ls notifiqui la sentència per part del TC, Plaja ha confirmat que el Govern "presentarà recurs" contra les mesures cautelars que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obligaven a mantenir la subvenció a aquests centres, però no ha concretat quan es farà, perquè caldrà esperar que els serveis jurídics del Govern tinguin a les mans la resolució i puguin analitzar-la. D'aquesta manera, a hores d'ara és molt poc probable que la mesura permeti començar el curs vinent sense que la Generalitat transfereixi diners a les escoles i instituts que continuen separant nois i noies. De fet, tant alguns centres com la mateixa patronal que engloba escoles i instituts que segreguen per sexe defensen que, com a mínim fins al 2026, continuaran rebent diners públics sense canviar de model.

Les primeres tres setmanes de curs ja han servit a les associacions de famílies d'alumnes per fer una primera valoració de com ha funcionat l'avançament del curs escolar, que s'ha estrenat aquest curs. Les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) creuen que començar les classes abans és una bona mesura perquè pot ajudar els alumnes de famílies més vulnerables, però critiquen la manera com s'ha dut a terme.

No em puc estar de començar l’anàlisi amb allò de “dos titulars junts s’entenen millor”. La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon planteja un “referèndum consultiu” sobre la independència. Se celebraria el 19 d’octubre del 2023.

Els canvis al calendari escolar previstos per al curs que ve continuen causant polèmica. Ara per la gestió de les tardes de setembre, ja que durant tot el mes, els centres (públics, concertats i privats) hauran de fer jornada intensiva a infantil i primària, és a dir, fer classes només fins a l'hora de dinar. Després hi haurà menjador fins a les 15.30 h i una hora d'activitats gratuïtes per a les famílies. En una reunió mantinguda el passat dijous amb les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (AFFAC), el departament d'Educació va anunciar que cedirien les activitats de lleure de les tardes a empreses privades, que seran contractades directament per les direccions dels centres. "Aquesta modificació de l'horari escolar no només té un impacte negatiu pedagògicament, sinó que a més fomenta la privatització de l'educació", lamenten des d'AFFAC. A més, critiquen que el departament va afirmar que les AFA són entitats amb un "funcionament irregular" per tal de justificar el traspàs, unes paraules que la conselleria nega haver dit.

El gran descontentament entre els docents ha esclatat aquest dimarts en forma de la vaga educativa amb més seguiment des de fa dècades i d'una de les manifestacions de docents més massives dels últims anys, que ha acabat davant la conselleria d'Educació reclamant la dimissió de Josep Gonzàlez-Cambray. Contra el conseller s'han dirigit les principals queixes d'un col·lectiu "esgotat" i "indignat": els docents li demanen més diàleg i recursos, menys imposicions i revertir les retallades. L'aturada, que els sindicats van convocar amb l'avançament del curs escolar com a detonant, ha servit per catalitzar l'enorme malestar acumulat l'última dècada. Als efectes de les retallades que encara s'arrosseguen s'hi sumen dos anys caòtics a causa de la pandèmia i, com a colofó del descontentament, els canvis recents que la conselleria ha anunciat sense cap consulta prèvia: el nou calendari i, sobretot, els nous currículums.

Aquest dissabte, Esther Vera entrevista el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.

L'última estocada judicial del Tribunal Suprem deixa en fals el model d'immersió lingüística amb què quatre generacions de catalans han crescut i estudiat. La providència de l'alt tribunal espanyol d'aquest dimarts fa bona la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixava un 25% de castellà a les aules. Ara bé, l'execució d'aquesta sentència no és automàtica i de moment cap de les dues administracions implicades en el cas, els governs català i espanyol, tenen intenció de moure fitxa i obrir el meló judicial i polític que suposa fer efectiu el manament judicial.

A les portes de l’esperat inici de curs aquest dilluns, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, explica com s'afronta una tornada encara marcada per la pandèmia i respon sobre les necessitats i reptes que ha d'encarar el sistema educatiu català.