Sempre hem viscut temps difícils, és el que hi ha. Es pot constatar llegint les memòries de Fernando Fernán-Gómez, El tiempo amarillo. Memorias 1921-1997, reeditades per Capitán Swing amb motiu del centenari del naixement de l'actor. La primera redacció del llibre (anys després va afegir nous capítols que també estan inclosos en aquest volum) acaba amb el triomf colossal de la seva carrera (els quatre Goya per El viaje a ninguna parte), acte al qual no va assistir i va quedar malament davant tothom. Per què s'ho va perdre a propòsit? És necessari llegir tot el llibre per fer-se'n una idea.

És pràcticament impossible explicar la llarga i prolífica trajectòria de Fernando Fernán Gómez (Lima, 28 d’agost del 1921 – Madrid, 21 de novembre del 2007) perquè és inabastable: més de 200 pel·lícules, davant i darrere la càmera, teatre, novel·la, poesia... No són tan sols peripècies vitals sinó també una manera de viure i de fer cinema. Aquest abecedari és una aproximació a un anarquista que sobretot es va voler guanyar la vida actuant. I ho va fer al llarg de 70 anys.