Regla número 1: no et jutgis, no et culpis i no et comparis. Si t’has proposat anar al gimnàs dos dies a la setmana i no pots complir-ho durant un temps, no ho abandonis, no et sentis jutjat. Continua fent-ho els dies que puguis. Hi ha èpoques en què tenim més temps o més ganes o més predisposició i d’altres que menys. El que realment és important és que hi tornem.

Si retrocedim milions d’anys, els nostres avantpassats eren caçadors recol·lectors i tenien un cos dissenyat per sobreviure a través del moviment: caçaven, recol·lectaven, carregaven les preses, excavaven i escapaven dels depredadors. Es calcula que recorrien entre vuit i quinze quilòmetres diaris només per sobreviure. Amb l’arribada de l’agricultura, les necessitats van canviar, però seguien tenint un estil de vida obligatòriament molt actiu. Actualment, tot el que ens cal per sobreviure –alimentar-nos, tenir una llar i escapar dels perills mortals– no ens requereix cap mena d’esforç ni d’activitat física: anem a la botiga o al supermercat –probablement en cotxe–, ens desplacem a la feina amb un mitjà de transport i no escapem físicament de cap depredador.

“Menjo poc i faig esport. ¿Què faig malament? ¿Per què m’engreixo si no menjo tant? Deu ser que el meu metabolisme s’ha alentit, oi?”, pregunta un home de 43 anys al seu endocrinòleg. Té una mica de sobrepès però després de molt de temps ha decidit visitar-se perquè el que més li preocupa és la panxeta, cada vegada més rodona malgrat que, diu, fa exercici i menja bé. De fet, està convençut que hi ha un motiu biològic que el transcendeix i que li impedeix perdre pes. L'exemple és real i el dubte, legítim: durant molts anys s’ha assumit que el metabolisme –o l’energia que consumeix el cos diàriament– s’alenteix amb el pas del temps i que mantenir-se en un pes saludable és gairebé un impossible. Ara, però, un estudi ambiciós amb més de 6.000 participants d’una trentena de països desfà mites.