L'excepcional mostra Miró-Picasso ha aixecat passions en una Barcelona que enguany ha tingut una temporada d'exposicions molt sucosa. En el terreny internacional, Vermeer va fer rècord, com s'esperava, al Rijksmuseum.

Les pintures de Johannes Vermeer (1632-1675) són com unes instantànies arrelades al seu món, la ciutat de Delft de mitjans del segle XVII, i al mateix temps ens resulten molt pròximes: les experiències que tenen els personatges dels seus quadres són les mateixes que ara. En ple segle XXI rebem notícies per correu, encara que sigui electrònic més que postal, i els anhels, les pors i els mecanismes de seducció que apareixen en alguns dels seus quadres no han canviat substancialment en tot aquest temps. La gran exposició que el Rijksmuseum dedica a Vermeer fins al 4 de juny ha despertat una febre global per la seva obra: la mostra és la més ambiciosa, amb 28 de les 37 obres que se li atribueixen, i pocs dies després d’inaugurar-se ja s'havien exhaurit les entrades. Abans d’obrir les portes n’havien venut més de 200.000, i els responsables del museu calculaven que rebrien uns 500.000 visitants. Malgrat tot, Vermeer no sempre va tenir un reconeixement tan important: després de la seva mort va caure en l’oblit i no va tornar a ser recuperat fins a mitjans del segle XIX, quan el periodista i crític d’art francès Théophile Thoré-Bürger li va dedicar una monografia.

Amsterdam és presa de la Vermeernania: l'exposició històrica que el Rijksmuseum d'Amsterdam dedica al pintor a partir de divendres ha aconseguit convertir un mestre barroc en una icona pop, al mateix nivell que Salvador Dalí o Frida Kahlo. Es tracta d'una mostra irrepetible que reuneix més obres que mai del pintor, 28 de les 37 atribuïdes a Johannes Vermeer (1632-1675). Entre ells n'hi ha de tan icòniques com la Vista de Delft, La lletera, La noia de la perla i La puntaire. No és d'estranyar que la venda d'entrades, que són limitades, sigui frenètica: abans d'obrir ja se n'han venut més de 200.000. Fins que l'exposició tanqui les portes el 4 de juny, el preu de l'entrada general del museu puja de 22,50 euros a 30 euros.

El 2023 comença pletòric, si més no perquè no hi ha cap restricció pandèmica que afecti la cultura. Serà un any de grans esdeveniments musicals (els concerts de Coldplay), artístics (Any Picasso), arquitectònics (Any Domènech i Montaner) i cinematogràfics (Indiana Jones 5), i de retorn a la normalitat teatral. Com és habitual, el sector editorial comença l'any engreixant la maquinària pensant en Sant Jordi. 

L'agenda artística dels pròxims mesos arribarà marcada per celebracions com l'Any Picasso i al mateix temps brillaran artistes contestataris com la pintora afroamericana Faith Ringgold i el fotògraf argentí Marcelo Brodsky.

Els restauradors continuen trobant-se amb sorpreses en les obres de Johannes Vermeer: després del Cupido que van destapar a Noia llegint una carta davant una finestra oberta, ara han localitzat sota la superfície del quadre un braser amb forma de cistella i un penjador de càntirs en una de les seves pintures més famoses: La lletera (1657-1658), propietat del Rijksmuseum d'Amsterdam. Com ha explicat el director general del museu, Taco Dibbits, "els últims estudis d’escàner permeten identificar que aquests elements pertanyen a una pintura prèvia, i ofereixen una informació clara sobre el procés de treball de Vermeer i l’interès tan característic de la seva obra per crear un ambient caracteritzat per la serenor".

Salvador Dalí (1904-1989) va ser un apassionat de l’obra de Johannes Vermeer (1632-1675). Al començament de la seva trajectòria considerava que les representacions de la realitat del mestre de Delft eren acurades i al mateix temps estaven impregnades de misteri. Més endavant, la passió de l’artista empordanès per Vermeer va ser encara més forta: al llibre 50 secrets màgics per pintar, Dalí va explicar que s’hauria deixat tallar la mà esquerra si hagués pogut veure “Vermeer assegut" davant el seu cavallet "pintant”. També “una orella, o les dues”, si Vermeer li hagués revelat quins pigments feia servir i les seves tècniques.

El catàleg d’obres de Johannes Vermeer (1632-1675) és molt curt: només se'n conserven 36 pintures, moltes de les quals, com La jove de la perla i El geògraf, són icones de la història de l’art. Vermeer és considerat com un dels grans mestres per la seva delicadesa, per la llum única dels seus quadres i pel misteri que envolta les escenes que va representar, com la de Noia llegint una carta davant una finestra oberta (1657-1659), un dels tresors de la Galeria dels Mestres Antics de les Col·leccions Estatals d'Art de Dresden. Però ara aquesta pintura ha canviat radicalment després que els restauradors del museu han tret a la llum un Cupido desenfadat en tons ocres que hi ha a la paret del fons del quadre i que té gairebé la mateixa mida que la dona protagonista.