La casa tapiada, de Julià de Jòdar, ha estat la guanyadora del premi Crítica Serra d'Or 2025 en la categoria de novel·la, mentre que l'actor i director teatral Jordi Oriol s'ha endut el guardó d'arts escèniques al millor creador teatral. Contracant, de Susanna Rafart, ha guanyat la categoria de poesia; Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de 'La mort i la primavera' de Mercè Rodoreda, de Neus Penalba, la d'assaig, i Shum, el dibuixant de les mans trencades, de Jaume Capdevila Kap, la de novel·la gràfica. Eusebi Ayensa ha guanyat el premi de traducció per Poesia completa, de Konstandinos P. Kavafis.

Els premis Serra d'Or són uns dels més veterans del panorama català, però també reconeixen el talent jove, com demostren alguns dels guanyadors de la 58a edició. Un dels guardons destacats és el premi a la millor novel·la de l'any, que s'ha emportat la magnífica Triomfador, de Joan Jordi Miralles: el llibre, publicat per Males Herbes, s'endinsa en els abusos i maltractaments que viuen un grup d'adolescents a La Masia del Barça.

Els premis que la revista Serra d'Or lliura cada any són una de les cites culturals més veteranes i amb més solera de les lletres catalanes. L'edició 2023, que ha servit perquè Francesc-Marc Álvaro, cap del consell de redacció de la revista, presentés la nova etapa de la publicació mensual, en actiu des del 1959, ha tingut com a colofó el reconeixement de Josep Vallverdú per la seva "important tasca com a autor de literatura infantil i juvenil". Vallverdú, que farà cent anys al juliol, ha estat també un destacat traductor, poeta i memorialista, amb llibres com Proses de Ponent.

Doncs sí, ha guanyat l’Annie Ernaux. La setmana passada apostava per ella com a guanyadora del Nobel de literatura, i voilà. Llàstima que finalment no fes oficial la juguesca, perquè n’hauria tret una picossada. Tot i així, l’alegria és gran, i no és l’única d’aquesta setmana relacionada amb una Nobel: Svetlana Aleksiévitx ha estat guardonada amb el 34è Premi Internacional Catalunya. Igual que dijous vaig pensar en la Rosa Rey, editora visionària d’Ernaux, cada vegada que parlen de l’escriptora bielorussa penso en la Laura Huerga. Quan es va anunciar el Nobel d’Aleksiévitx, ella tot just imprimia la primera de les obres que li ha traduït a Raig Verd, la seva editorial. S’hi jugava molt, i per sort la cosa va sortir millor del que s’hauria pogut imaginar. Gràcies a ella he pogut descobrir una autora que em fascina (i que no em canso de recomanar, l’heu llegit?), i he pogut fer-ho en català. Per això em sembla gairebé una falta de respecte que la peça que anunciava el Premi Internacional Catalunya i el dossier de premsa que es va preparar no recollissin bé el nom dels llibres d’Aleksiévitx. En lloc de consultar el catàleg de Raig Verd, els títols que es van donar semblen traduccions de les versions castellanes. Així, citaven La guerra no té rostre de dona en lloc de La guerra no té cara de dona, Veus de Txernòbil en lloc de La pregària de Txernòbil o Època de desencant. El final de l’home sovieticus en lloc de Temps de segona mà. La fi de l’home roig. I ni una referència a l’editorial, per cert. Per ser un premi que atorga la Generalitat, trobo que s’hi han lluït: quina deixadesa! Huerga es queixava a Twitter que, fins i tot, alguns diaris havien recollit aquests títols mal escrits. Embolica que fa fort. Però respirem i quedem-nos amb el premi, una bona notícia, que pràcticament coincideix amb la presència de l’autora a Barcelona: el dimarts 11 serà al CCCB, dins la programació de la Biennal de Pensament, per parlar del futur d’Europa. Segur que valdrà la pena. 

Els premis Crítica Serra d'Or distingeixen anualment, des de fa més de sis dècades, una quinzena d'obres i autors. En literatura, aquest 2022 l'han rebut Víctor García Tur, amb la novel·la L'aigua que vols, coeditada per Òmnium i Enciclopèdia Catalana i ambientada durant els dies previs al referèndum d'independència del Quebec del 1995; Carles Dachs, amb el poemari Vent a la mà (Edicions 62); Joana Masó, amb l'assaig sobre el psicòleg Francesc Tosquelles, Curar les institucions (Arcàdia Editorial), i Joan Todó amb la biografia de l'escriptor Joaquim Soler i Ferret La verda és porta (Godall). En traducció s'ha reconegut també la traducció de Josep M. Jaumà de la Poesia completa de T.S. Eliot, publicada en edició bilingüe per Edicions de 1984.

La novel·la El primer emperador i la reina Lluna, de Jordi Cussà, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d'Or de Novel·la 2021; Pare què fem amb la mare morta, d'Antònia Vicens, ha estat distingida en la categoria de poesia, i Stefan Zweig i els suïcidis d'Europa, d'Antoni Martí Monterde, en l'apartat d'assaig. Antoni Clapés rebrà el Premi Crítica Serra d'Or de Traducció per Tal qual de Paul Valéry. En aquesta edició dels premis de la revista Serra d'Or també es reconeixen en diverses categories el muntatge Poder i santedat, de Manuel Molins i dirigit per Paco Azorín; el coreògraf Pere Faura per Rèquiem nocturn, així com el llibre Capgirat, d'Alba Dalmau, amb il·lustracions de Cinta Vidal. Enguany es podrà celebrar l’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d'Or i s'aprofitarà l’ocasió per lliurar els d'enguany i els de l’any passat, cancel·lats a causa de la pandèmia. Es donaran en el marc de la Setmana del Llibre en Català, el 17 de setembre.