Fa només dos anys, David Uclés (Úbeda, 1990) portava una vida nòmada i al marge del món laboral. Passava els estius tocant l'acordió al davant de la catedral de Santiago de Compostel·la, i amb el que guanyava durant aquells mesos anava tirant la resta de l'any. "Si em falten diners pinto algun quadre i el venc", explicava poc després de publicar La península de las casas vacías (Siruela, 2024), quan aquella novel·la sobre la Guerra Civil començava a convertir-se en un fenomen gràcies al boca-orella dels lectors i al carisma de l'autor, que tan aviat parla dels seus ídols literaris com de la crisi de l'habitatge o de la boina que porta des de fa gairebé dues dècades.

Nada és la novel·la més famosa i popular de l’escriptora barcelonina Carmen Laforet, guanyadora del primer premi Nadal el 1944, quan l’autora tenia 23 anys. És una novel·la sobre la societat barcelonina de la postguerra i, en especial, sobre la burgesia arruïnada. La història de l'Andrea, la protagonista, està descrita amb un estil impressionista prenyat d’exquisides descripcions a través de la mirada de la noia, que amb 18 anys retorna a casa de l’àvia al carrer Aribau de Barcelona per entrar a la universitat. El més valorat de la novel·la és la duresa amb què l’autora descriu els personatges i l’angoixa vital que desprenen en un reducte familiar opressiu habitat per la desesperança, el fonamentalisme religiós i la violència; confrontat tot això amb la història sensual d’una amistat femenina entre l'Andrea i la companya universitària Ena.

El 6 de setembre va fer cent anys del naixement de l’escriptora Carmen Laforet. La família, diverses editorials, la majoria dels mitjans de comunicació i estudiosos de la seva obra s’han esforçat per commemorar aquest centenari. I tot el que es faci encara serà poc. En aquest 2021 tenebrós –les acaballes de la pandèmia, el desencís polític, l’emergència climàtica, la pujada dels preus, la baixada dels sous– no hauria de quedar ningú amb dos dits de front que no hagi llegit la seva novel·la fabulosa i adequadíssima als temps que corren, la genial Nada, escrita per una jove i desconeguda Carmen Laforet.

Carmen Laforet (Barcelona, 6 de setembre de 1921 — Madrid, 28 de febrer de 2004) va inaugurar el palmarès del premi Nadal el 1944. Només tenia 23 anys i Nada, la novel·la que va rebre les 5.000 pessetes del guardó, es va convertir ràpidament en el llibre més venut del 1945 i, més endavant, en una de les fites de la narrativa de postguerra en castellà. Explica en una prosa pròxima a l'existencialisme l'estada d'una noia a casa d'uns familiars mentre estudia filosofia a la Universitat de Barcelona, experiència que el personatge comparteix amb l'autora.