Durant més de 50 anys, la novel·la de ciència-ficció més venuda de Frank Herbert, Dune, va ser un trencaclosques que ningú del món de l'audiovisual semblava capaç de resoldre. Publicat el 1965, el llibre havia inspirat un prestatge ple de seqüeles i preqüeles, juntament amb desenes d'imitadors, però va desafiar tots els intents de convertir-la en una pel·lícula o sèrie de televisió de gran èxit.

El director Denis Villeneuve i l'actor Timothée Chalamet entren a la sala parlant-se, un sobre l’altre, en francès. Villeneuve és del Quebec; Chalamet va néixer a Nova York, però té doble nacionalitat nord-americana i francesa. Van vestits gairebé idèntics, de negre de cap a peus, tot i que les capes de cuir brillant de Chalamet tenen més estil. El tema del dia és el genocidi galàctic i els messies dubtosos, els temes centrals de Dune: Parte dos, la segona entrega de l’èpica espacial basada en la novel·la de Frank Herbert de 1965. Tot i això, la parella és propensa a riure. 

El realitzador Denis Villeneuve continua la seva adaptació fílmica d’aquesta saga d’intrigues de palau i lluites pel poder ubicades en naus espacials, planetes i futurs llunyans. La segona entrega conserva la mateixa tendència a la solemnitat de la seva predecessora, el mateix disseny de producció monumentalista decorat per un seductor vel d’ombres, misteris i profecies. La música eixordadora de Hans Zimmer reforça el desig d’aclaparar l’audiència mentre es relata com el jove protagonista, el bon colonitzador Paul Atreides (Timothée Chalamet), s’integra en la resistència antiimperialista del seu planeta d’exili i esdevé un líder.

Aquest cap de setmana arrenca el Festival Moujuïc, el Mercat de Música Viva de Vic celebra la 33a edició amb els concerts més populars i Vilassar de Mar acull el festival de fotografia analògica Revela’T. Proposem 10 plans culturals per divendres, dissabte i diumenge. 

Aquesta setmana han estat les editorials Raig Verd i Mai Més les que han fet l’anunci: publicaran de manera conjunta una traducció al català de Dune, el clàssic de ciència-ficció escrit per Frank Herbert el 1965, que està d’actualitat perquè n’arriba una esperadíssima adaptació al cinema. L’edició serà de 1.900 exemplars, que les editorials volen finançar amb les reserves que en faran els lectors: per l’impacte que ha tingut l’anunci i pel moment dolç que viu la ciència-ficció en català, segur que faran curt. 

Hi ha novel·les que t'estimes amb una passió fora del normal, que encenen un foc que no s'apaga quan n'acabes l'última pàgina i van passant els dies. És el que li va passar a Vicenç Botella Sancho (Barcelona, 1976) amb el Dune de Frank Herbert. La va llegir amb 19 anys i “ho va canviar tot”. “Jo estava en un període una mica fosc, una mica perdut, i Dune es va convertir en el meu llibre per sempre més”. Des d'aleshores l'ha rellegit una quinzena de vegades i sempre hi troba alguna cosa nova. També és col·leccionista de Dune: en té tots els llibres, l'enciclopèdia, figuretes, jocs de taula, videojocs, còmics, una rèplica del ganivet dels fremen... Més que una afició, Dune és una devoció per a ell.

“Això és només el principi” és l'últim que se sent a la nova Dune dirigida per Denis Villeneuve. El sentit de la frase és doble: al·ludeix a tot el que Paul Atreides està a punt de descobrir sobre la civilització dels Fremen, els habitants del món que l'emperador ha cedit a la Casa Atreides per gestionar l'extracció de l'espècia, el recurs natural més preuat de l'univers; però també parla de la naturalesa incompleta de la pel·lícula, ja que la Dune que arriba divendres als cinemes és només la primera part d'un díptic amb què Villeneuve vol adaptar l'emblemàtica novel·la de Frank Herbert (1920-1986). La paraula clau és vol, perquè no està gens clar si Villeneuve podrà rodar la segona part de la pel·lícula: la incertesa pandèmica manté la taquilla cinematogràfica mundial en nivells molt inferiors als d'abans del covid i Warner, l'estudi responsable de Dune, s'espera a veure els resultats de la primera part abans de donar llum verda a la continuació. Tot i les crítiques entusiastes de la premsa internacional en la presentació del film a Venècia, el projecte podria quedar avortat si el públic no respon a la crida del blockbuster.

L’any 2020 va ser Tenet, de Christopher Nolan, la pel·lícula que va intentar abanderar, de manera fallida per culpa de la persistència de la pandèmia del covid, un retorn massiu a les sales de cinema. Ara la gran aposta de Hollywood per confirmar una certa tornada a la normalitat és, amb el permís del nou James Bond (No time to die), la nova adaptació de Dune que ha produït Warner Bros. i que protagonitzen Timothée Chalamet, Zendaya, Rebecca Ferguson, Javier Bardem i Jason Momoa. El seu director, el quebequès Denis Villeneuve, ha arribat aquest divendres a Venècia per acompanyar l’estrena mundial d’una pel·lícula que en realitat serà una saga, i que es podrà veure als cinemes catalans a partir del 17 de setembre. I és que, tot i que ja circulaven certs rumors per internet, no ha sigut fins ara que s'ha pogut confirmar que Dune adapta només una part de la cèlebre novel·la de ciència-ficció que va publicar Frank Herbert (1920-1986) l’any 1965.