L'actriu Emma Vilarasau serà la pregonera de La Mercè 2025. Així ho ha anunciat aquest dijous l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en l'acte de presentació de les primeres novetats relacionades amb la festa major de la ciutat. L'alcalde ha volgut valorar així la trajectòria de quatre dècades de Vilarasau al món de la cultura i la interpretació. L'actriu donarà el tret de sortida a les festes de la capital catalana.

Barcelona ha il·luminat aquest divendres l'inici de la Mercè amb un pregó que ha reivindicat la importància de recuperar la "mirada de l'infant". La il·lustradora Carme Solé Vendrell –creadora de la campanya Why?– ha estat l'encarregada de donar el tret de sortida de la festa major amb un discurs en què ha denunciat els perills que avui dia pateixen infants de tot el món i que ha cridat a combatre. Capgirant la frase que diu que l'única llengua universal que hi ha al món és el plor dels infants, Solé Vendrell ha fet una crida a "convertir aquest plor en somriures".

Aquests dies s’ha presentat el cartell de les Festes de la Mercè (que em sembla preciós, per cert, però això no ve al cas), i s’ha sabut que, enguany, Najat El Hachmi serà la pregonera de la gran setmana de festes de Barcelona. Com acostuma a passar, la notícia ha generat polèmica, aquest cop per l’escepticisme de l’escriptora pel que fa a la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI (el que ara tothom coneix com a llei trans, vaja). El gran magnificador de polèmiques que és Twitter ha recuperat un article d’El Hachmi publicat l’octubre de l'any passat en aquesta casa, on l’escriptora es formulava una sèrie de preguntes sobre la llei trans, i ara diverses persones i institucions (com ara l’Observatori contra l’Homofòbia) demanen al nou alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, que es faci enrere en la seva decisió i triï una altra pregonera.

Les crítiques i la polèmica per l'elecció de l'escriptora Najat El Hachmi com a pregonera de les festes de la Mercè no s'aturen i han provocat també que surtin veus en defensa seva, en especial de l'entorn cultural i en defensa de la llibertat d'expressió, sobretot a través de les xarxes socials. Escriptors com Quim Monzó, Blanca Llum Vidal o l'editora Pilar Beltran han defensat El Hachmi i la llibertat d'expressió i han criticat la politització de la seva elecció.

Dues imatges, dos instants, gloriosament cinematogràfics, per resumir, condensar i fer tangible, proper i emotiu el pregó de Carla Simón per a la Mercè 2022. La primera imatge: “Alguns hem vist a Barcelona el mar per primera vegada”, diu una veu en off al principi del vídeo que recull alguns dels treballs fílmics de Cinema en curs que Simón inclou, incrustat com una evocació poètica, al mig del seu pregó. De la segona imatge el protagonista és el Roger, un dels personatges d’Alcarràs, la segona pel·lícula de la directora, avui internacionalment reconeguda. Simón l’ha convidat també a formar part del seu pregó, li ha escrit un petit spin-off, un esqueix de la seva vida, quan arriba a Barcelona per estudiar un mòdul professional de mecànica: “Aquí hi passen coses”, li exclama a un amic just quan comença a assumir l’estupor, la batzegada emocional que li genera la seva arribada a la gran ciutat, l’enyor de la família, la recerca de la desitjada maduresa emocional. Dues imatges, sí, integrades per Simón al pregó, que transmeten tota la força i la capacitat expressiva del cinema, la seva facultat per retratar la vida, els sentiments, les desigualtats, les emocions, els canvis, les pors, les incerteses, els estats d’eufòria i de misèria. El cinema, esclar, no podia faltar al pregó de Carla Simón, pronunciat al Saló de Cent com sempre, amb assistència de destacades veus de l’audiovisual català, de dos ministres, uns quants consellers, el president de la Generalitat i l’alcaldessa de la ciutat. Ada Colau, entre altres coses, fa una demanda aprofitant la presència del ministre de Cultura: més inversió pública en cinema i audiovisuals. 

Pregó cinematogràfic per obrir les festes de la Mercè d'aquest 2023. La directora Carla Simón ha aprofitat el seu paper com a pregonera per lloar el caràcter de Barcelona com a ciutat acollidora i per recordar com va ser la seva arribada d'adolescent a la ciutat després de viure dels sis als disset anys a les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa. El seu pregó ha tingut com a convidats sorpresa alguns dels actors de la seva última –i premiada– pel·lícula, Alcarràs. Simón ha escrit un guió especialment pensat per a l'ocasió sobre com seria l'arribada del Joan, el fill adolescent de la família Solé, a Barcelona, després de decidir abandonar les terres i l'ofici de pagès i venir a estudiar a la ciutat. L'ha interpretat amb l'ajuda d'actors com Albert Bosch, que és qui interpreta el paper del jove pagès a Alcarràs; de Berta Pipó, que fa de la seva tia Glòria, i d'Albert Baldomà i Laura Roqué, en el dels seus amics. 

Amb les protestes anti-Colau no prou allunyades de la plaça de Sant Jaume perquè no se sentissin des de dins del Saló de Cent i un Ajuntament bunqueritzat, amb tanques i policia, es feia difícil trobar l'entrada habilitada fins i tot amb l'acreditació de premsa. Xiulets i càntics contra la gestió de l'alcaldessa en petits grups als voltants de la plaça i, a dins, l'aforament reservat a 600 persones. Així ha començat el pregó de la Mercè 2021. Un cop en marxa, la lluita que s'ha deixat sentir és la de la pregonera: Custodia Moreno (Granada, 1943). Veïna combativa del Carmel, feminista des de molt abans que la paraula prengués la volada actual i persona de pocs pèls a la llengua, tot i que ella, modesta, s'ha presentat com "la veu d'una veïna normal i corrent". Una carta de presentació inèdita per a una pregonera de la Mercè, que ha volgut posar al centre de l'actualitat els barris perifèrics, també quan no hi passen coses dolentes, i deixar molt clar el seu "agraïment" a Catalunya, la terra que la va acollir quan tenia quatre anys.

"Això és el cul del món. Però tenim aire net, poc soroll, calma, bones vistes... És una meravella". La descripció la fan la María Dolores i el Fernando, asseguts a la terrassa del local social de la plaça Raimon Casellas, on es van reallotjar en blocs de nova construcció molts dels barraquistes que, abans dels anys 90, vivien al Carmel i a Can Baró. "Passar de la barraca al pis va ser un luxe, tot i que a alguns els va acostar acostumar-s'hi," expliquen, mentre Custodia Moreno (Granada, 1943), activista veïnal que va tenir un pes molt important en la lluita per dignificar les condicions de vida dels antics barraquistes, atén periodistes.

Quina és la literatura que es percep com a “normal” a Catalunya? La llengua pròpia és el català, diu l’Estatut, però en volum de vendes guanya el castellà. A l’educació obligatòria la llengua vehicular és (diuen) el català, però a les sales de cinema impera el castellà. Davant aquest dilema, decideixo recórrer a una de les institucions catalanes que tenen més poder de legitimació simbòlica: l’Ajuntament de la ciutat més gran del país.