La descripció des de dins de l’ensorrament d’una classe social dominant –i amb ella, de tot un món— compta amb importants referents literaris: de Stefan Zweig a Giuseppe Tomasi di Lampedusa passant per Llorenç Villalonga. El barceloní Cristian Segura (1978) s’hi suma per, a mig camí de la crònica periodística i el relat autobiogràfic, “exposar la desfeta d’una hegemonia i d’una mentalitat” que, des de l’Upper Diagonal, havia creat un món propi tant autoreferencial com influent respecte al destí general del país.