El curs escolar 2024-2025 hi havia 82.688 joves catalans d'entre 16 i 18 anys en situació de pobresa, 41.507 dels quals van rebre una beca per estudiar a l'educació postobligatòria. Amb tot, pràcticament la meitat (41.181) d'aquests adolescents van quedar-se fora del sistema actual de beques. Una qüestió que la Fundació Bofill relaciona amb la manca d'una política d'ajuts a Catalunya que garanteixi beca a tots els estudiants de batxillerat, cicles de grau mitjà i programes de formació i inserció (PFI) en risc de pobresa, la qual cosa contribueix directament a les estadístiques d'abandonament escolar.

Viktor Tsygankov s’ha convertit en un recurs clau per a Míchel: comparteix l’honor de ser el màxim golejador de la plantilla, ha estat l’artífex de les dues últimes victòries i participa en més d’un de cada tres gols d’un Girona que aquest diumenge rep l’Atlètic de Madrid (14 hores, Movistar LaLiga). Però la seva sensibilitat social traspassa el terreny de joc. El davanter ucraïnès, en col·laboració amb la Fundació Girona Est i la Fundació Bofill, és ambaixador del programa Mentora, que connecta adolescents amb persones adultes voluntàries que els acompanyen en la seva transició de l’ESO als estudis postobligatoris. L’objectiu és prevenir l’abandonament escolar prematur i oferir a l’alumnat en risc referents de confiança que els ajudin a decidir i construir un futur de continuïtat educativa.

Fer els dos primers cursos d'ESO a l'escola, que primària i secundària es cursin en un mateix centre o que l'educació obligatòria s'allargui fins als 18 anys. Aquests són alguns dels models pels quals han optat països com Portugal o Suècia per mirar d'aconseguir que el canvi que viu un alumne al canviar d'etapa no sigui tan dràstic. A l'Estat també opten per aquest tipus de models algunes comunitats com Andalusia, Galícia, Madrid o Catalunya, tot i que ho fan de manera parcial, no generalitzada i poc estructurada.

Durant anys, l’abandonament escolar prematur ha estat una ferida silenciosa del nostre sistema educatiu. Cada curs, milers de joves deixen els estudis abans d’acabar la formació postobligatòria, i amb això es tanquen portes de futur.

El percentatge d'alumnes que deixen els estudis abans d'hora a Catalunya és quatre punts més alt que la mitjana europea. Són alumnes que no han acabat l'ESO o, sobretot, que després d'acabar-la no continuen amb cap mena de formació postobligatòria com pot ser el batxillerat o la formació professional (FP). La proporció d'alumnes catalans que abandona les aules prematurament és del 13,7%, mentre que la mitjana europea es troba al 9,3%. Tot i que des del 2017 Catalunya ha rebaixat l'abandonament més de tres punts, continua lluny de l'objectiu del 9% fixat per Europa.

A Catalunya, la taxa d’abandonament escolar prematur és del 13,7% (alumnes que deixen els estudis abans de fer 18 anys). Tot i que hi ha una important motivació socioeconòmica, moltes de les causes que fan que un adolescent marxi de les aules abans del que es voldria s'amaguen rere pràctiques diàries aparentment intranscendents. Així ho indica l'estudi Avaluació de les mesures per a garantir la continuïtat dels estudis fins als 18, una anàlisi que el Consorci d'Educació de Barcelona ha encarregat a la consultora KSNET per conèixer quines de les accions que s'estan fent als centres escolars vulnerables de la capital catalana estan sent més eficaces per lluitar contra l'abandonament escolar.

Ser fill d'una família d'arrels immigrants representa una dificultat afegida per poder cursar una trajectòria educativa satisfactòria, amb títol de secundària i estudis postobligatoris reglats. A Catalunya, per exemple, 3 de cada 10 adolescents d'origen migrant abandonen els estudis prematurament, el triple que els joves de nacionalitat espanyola, i especialment flagrant és el cas dels alumnes del col·lectiu gitano, amb una taxa que supera el 80% d'abandonament. Unes xifres que posen de manifest com les desigualtats i les discriminacions que pateixen les persones vingudes de fora, que viuen sovint en situació de pobresa i exclusió, amb menys possibilitats d'accedir als serveis i drets bàsics, dificulten enormement el camí dels alumnes a l'escola. Miguel Jiménez, Hatim Azahri i Déguène Eufemia Seck són tres joves que han viscut aquests greuges de primera mà, però, malgrat les dificultats, han aconseguit tirar endavant: han cursat estudis universitaris i ara treballen com a activistes perquè les noves generacions de nens i nenes immigrants gaudeixin de més oportunitats.

Catalunya ha assolit el mínim històric d'abandonament escolar prematur (AEP), és a dir de joves que no continuen estudiant després de l'ESO. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) fetes públiques aquest dimarts, l'any passat un 13,7% dels catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant.

A Catalunya la majoria d'investigacions pel que fa a l'abandonament escolar prematur (AEP) gairebé sempre s'han centrat a identificar el nombre d'alumnes que deixen els estudis en l'etapa d'educació obligatòria, és a dir, a l'ESO i fins als 16 anys. Ara, però, un informe de la Fundació Bofill fa una radiografia de quina és la incidència de l'abandonament escolar entre els alumnes de batxillerat i formació professional a Catalunya. L'estudi L'abandonament al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà indica que més de 13.000 alumnes deixen el batxillerat i els cicles formatius cada any.

El curs ha començat amb una novetat destacada pel que fa a la gestió de vacants i substitucions docents a escoles i instituts catalans: el nou grup estable de docents substituts que funciona de manera externa a la tradicional borsa de docents. Aquest grup es va idear el curs passat per fer front a les dificultats per cobrir substitucions de manera àgil i evitar que algunes aules es quedessin sense docents durant setmanes. Ara, quan no fa ni set dies que ha començat el curs, fonts del departament d'Educació han confirmat que ja s'han activat el 76% dels 2.145 docents que han optat per formar part d'aquest grup de substitucions estables.

"Vull estudiar cirurgia cardiovascular, sempre ho he tingut clar i no recordo haver volgut fer mai una altra cosa", explica amb esperança la Harnoor, una noia de 15 anys amb una brusa de flors, ulleres i cua alta que fa segon de batxillerat científic a l'institut Miquel Tarradell. "Per mi és estudiar medicina o res. Si no entro, tindria una crisi existencial", reconeix. La Harnoor va néixer a Catalunya, però va passar els primers vuit anys de la seva vida a l'Índia amb els seus tiets. Mentrestant, els pares treballaven a Barcelona per tirar la família endavant. Quan van tenir el segon fill van decidir establir-se al Raval i la Harnoor va començar 3r de primària en una escola del barri. "Sempre he pensat que tinc la mateixa capacitat de fer-ho que els altres", defensa, gairebé una dècada després d'haver arribat a Catalunya.

Bones notícies –relatives– pel que fa a l'abandonament escolar prematur (AEP) a Catalunya. Segons les dades de l'enquesta de població activa fetes públiques aquest dilluns, durant el 2023 el percentatge d'alumnes que havien deixat els estudis després de l'ESO va ser del 14%, una proporció que suposa una caiguda de gairebé tres punts en només un any. Ara bé, i tot i que aquesta davallada implica que entre el 2022 i el 2023 Catalunya ha estat la comunitat que més ha reduït el percentatge d'alumnes que deixen d'estudiar en acabar la secundària, les dades d'abandonament escolar als centres continuen sent demolidores: la mitjana catalana està per sobre de l'espanyola (13,6%) i de l'europea (9,6%).

João Costa (1972) fa poc més d'un any que ha assumit el càrrec de ministre d'Educació a Portugal. Abans, va ser secretari d'Educació durant set anys i és un dels responsables de la transformació radical del model i els resultats educatius portuguesos en l'última dècada. Ens rep a la presentació del Premi Ensenyament 2024 del Cercle d'Economia. Tot i la millora constant del país als informes internacionals PISA i la baixada dràstica de l'abandonament escolar -la taxa s'ha reduït més de 40 punts en vint anys-, Costa insisteix a rebutjar el terme "miracle educatiu".

"Jo era un alumne disruptiu. Era tan nerviós que aconseguia que fos impossible fer una classe amb mi a l'institut". Així és com en Marc Puigcerver recorda que era fa vuit anys, quan va repetir 2n d'ESO i va ser expulsat de l'institut un parell de vegades per mal comportament. Ara, fa pocs dies que ha començat a la seva primera feina. Ha arribat fins aquí després de graduar-se a l'ESO i de treure's un grau mitjà en forja artística, una FP dual en plaques solars i especialitzar-se en aires condicionats i cambres frigorífiques. ¿Però com es passa de no aguantar ni una hora de classe a obtenir més d'un títol? La resposta del Marc és claríssima: "La UEC em va salvar la vida. Tot és gràcies a ells".

“Vaig abandonar a causa d’un cúmul de frustracions i perquè no rebia l’ajuda que necessitava en aquell moment. També va ser a proposta de la psicopedagoga de l’institut i semblava que, en aquell moment, era la millor opció”, explica Mohamed ElKorchi, que va deixar els estudis a segon d’ESO. A Catalunya, el 16,9% dels joves entre 18 i 24 anys no tenen cap titulació més enllà de l’ESO ni estudien. De fet, al llarg de l’any passat 97.062 joves van abandonar els estudis abans d’hora. Les xifres facilitades per la Fundació Bofill certifiquen que, malgrat haver reduït les xifres d’abandonament escolar les últimes dècades, Catalunya se situa al capdavant del rànquing europeu de joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris.

Cada setembre l’educació es mira al mirall els deures pendents i enguany, un curs més, moltes motxilles pesen amb la càrrega de les desigualtats educatives. La classe social, el nivell educatiu i l’origen migrant de les famílies continua condicionant l’èxit i la continuïtat formativa de l’alumnat. Deures que fa massa que se’ns amunteguen a les taules de les aules, com invertir d’una vegada per totes el 6% del PIB en educació i aplicar més mesures efectives contra la segregació escolar. Altres els anem desempolsegant i col·locant al capdamunt de la pila de les prioritats, com l’abandonament escolar prematur.

Fa gairebé 20 anys que Irene Psifidou es dedica a analitzar i supervisar les estratègies educatives que s'implanten a Europa per lluitar contra l'abandonament escolar de la mà del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop). Abans va treballar a la seu del Banc Mundial a Washington DC analitzant les polítiques d'educació secundària de països en desenvolupament. Rep l'ARA pocs minuts abans de participar en les jornades Traçant camins cap al #ZeroAbandonament, de la Fundació Bofill.

¿Darrere d'un abandonament escolar hi ha un sistema adultocèntric, professors dolentíssims o pares que no han pogut estudiar? ¿Classes de 26 alumnes amb les seves complexitats i un docent sense recursos que marxa a casa frustrat perquè no ha pogut atendre les seves necessitats? ¿O potser un màster de professorat que no té en compte aquesta problemàtica? ¿Un estàndard educatiu únic per al qual no tothom està preparat? ¿Una idea d'èxit errònia que exclou els que abandonen com a fracassats? ¿Una falta d'eines per expressar-nos perquè la cultura ens pot salvar? ¿Una obligació imposada a l'edat en què més volem conèixer l'exterior quan el cicle educatiu dura, realment, tota una vida?

La taxa de joves que deixen els estudis abans d'hora continua sent molt més alta a Catalunya i Espanya que a la resta d'Europa. Així ho reflecteixen les dades de l'OCDE. S'ha millorat una mica, però som lluny de la mitjana: entre el 2015 i el 2022, per al conjunt de l'Estat s'ha passat del 34,4% al 26,5% de fracàs escolar a l'ESO, quan a Europa la taxa és del 12,2%. Per tant, seguim tenint més del doble d'abandonaments. Mentre aquesta sigui la situació, tenim el deure de debatre i abordar amb esperit autocrític el present i el futur del nostre sistema educatiu. Hi tornarem tantes vegades com calgui: sortir del vagó de cua ha de ser una prioritat. I el fet que no ens n'estiguem sortint potser vol dir que no ho és tant com retòricament tots els governs diuen. Fa massa temps que hi ha gesticulació, canvis de llei i recerca de suposades solucions fàcils. Massa vaivens. Manca, en canvi, confiança en els professionals, continuïtat en les polítiques, autonomia per als centres. Tot plegat provoca desconcert tant entre els docents com entre les famílies. Els darrers temps hi ha hagut l'excusa de la pandèmia, però el problema venia d'abans i persisteix: no s'hi val, doncs, excusar-nos en el coronavirus.

Les dades de l'últim informe sobre educació de l'OCDE posen de nou sobre la taula un dels principals problemes que té l'educació a Catalunya i a Espanya: la taxa de joves que deixen els estudis abans d'hora continua sent molt més alta que a la resta d'Europa. Tot i que les dades recollides per l'OCDE mostren una lleugera millora respecte a aquest problema –a Espanya, entre el 2015 i el 2022 el percentatge de joves que no han acabat l'ESO ha passat del 34,4% al 26,5%–, la proporció d'alumnes que deixen els estudis continua sent considerablement més alta que la de la mitjana europea (12,2%) i la dels països de l'OCDE (13,8%).