Un nou amor pot consumir els nostres pensaments, sobrecarregar les nostres emocions i, a vegades, fer que actuem de manera estranya. “La gent sospira per amor, viu per amor, mata per amor i mor per amor –assegura Helen Fisher, investigadora de l'Institut Kinsey de la Universitat d'Indiana–. És un dels sistemes cerebrals més potents que ha desenvolupat l'animal humà”. Els científics han estudiat què passa en els nostres cervells quan estem en aquests primers i embriagadors dies d'enamorament, i si realment pot alterar la nostra manera de pensar i actuar. Els resultats demostren que les lletres de les cançons i les històries dramàtiques no són producte d'una exageració: un amor nou pot trastornar-nos.

Ara fa un parell de dies gran part del món celebrava el dia dels enamorats, una data que molts tenen marcada en el calendari. Però, un cop arribats a una cita, hi ha diferents anècdotes amb què un pot presumir per quedar com tot un expert. Per tant, si us falten temes de conversa, aquí en teniu uns quants: ¿sabíeu que es creu que Sant Valentí es remunta als luxosos rituals de fertilitat de l'Antiga Roma? ¿Tenies constància que l'Iran va prohibir qualsevol celebració del dia dels enamorats el 2011 per por que es difongués el comportament promiscu d'Occident? I també alguna dada: la Federació Nacional de Minoristes dels Estats Units va calcular que, aquest 2024, cada nord-americà gastaria uns 186 dòlars en la seva cita de Sant Valentí.

Una de les frases fetes més habituals que se senten dir quan una persona està enamorada és que “l’amor és cec”. Fa temps que se sap que des del punt de vista neuronal i neurohormonal aquesta frase no és del tot certa. Durant l’enamorament, que inclou les primeres fases d’una relació romàntica, es desactiven les xarxes neuronals de la crítica en relació amb la persona de qui estem enamorats, la qual cosa fa que només en veiem les parts positives. Es considera que és un mecanisme biològic que afavoreix la bona sintonia amb la parella i facilita la consolidació de la relació.

Per primer cop en aquesta legislatura, la mesa del Parlament ha admès resolucions problemàtiques relacionades amb l'autodeterminació que la poden situar en el punt de mira. Els membres independentistes de JxCat, Esquerra i la CUP, encapçalats per la presidenta de la cambra, Laura Borràs, van avalar la tramitació d'una resolució dels cupaires que demana un nou referèndum en aquesta legislatura i que pot contravenir –segons l'oposició unionista– els mandats del Tribunal Constitucional sobre el Procés. Després que Vox ja hagi amenaçat amb querelles, l'entorn de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha expressat el seu malestar per la iniciativa cupaire, fins al punt que Borràs, juntament amb la secretària de la mesa, Aurora Madaula, han traslladat que votarien no a la resolució de la CUP.

Què fa falta per instal·lar una base científica a l’indret més inhòspit del planeta? Diners? Una tradició en recerca polar? Experiència científica en altres llocs remots i desolats? Segurament, tot això i molt més. Però la història de Josefina Castellví (Barcelona, 1935), guardonada amb la Medalla d’Or de la Generalitat, demostra que la il·lusió és una força més poderosa que les altres. I això no és cap bona notícia. És inevitable que els científics treballin amb il·lusió, però la recerca no hauria de dependre tant d’aquesta il·lusió com d’una política sòlida i plantejada a llarg termini.