Gràcies a la feina de l'Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona a la basílica de Santa Maria del Pi, perdura el record de persones que van viure al marge i que estaven condemnades a caure en l'oblit. Després d'anys de silenci, l'arxiconfraria, la història de la qual es remunta al segle XVI, va revifar el 2022 i va recuperar la tasca d'enterrar dins la basílica les restes incinerades de persones que s'han quedat soles, sense llar ni família, tal com va explicar aleshores Sílvia Marimon. Ara, des del món de l'art, han entrat unes noves restes dins la basílica, les d'un reguitzell de pintures pròpies dels anys 70 i 80 que l'artista Elena del Rivero (València, 1949) va cremar l'any passat amb els veïns d'un petit llogarret gallec, San Pedro Fiz de Vilar, a Ourense, dins un projecte regenerador anomenat La crema, que arriba a Barcelona en un projecte del Museu Tàpies dins el festival Grec.

Les imatges dels atemptats de l’11-S han quedat gravades en la memòria col·lectiva amb una barreja corprenedora d’horror i magnetisme. Tot el que va succeir durant els atemptats i després va quedar documentat, des dels avions estavellant-se successivament contra les Torres Bessones fins al desenrunament de la zona zero. Precisament fa dos anys van sortir a la llum en una subhasta 2.400 imatges inèdites de la zona zero que havia pres un operari anònim.