Quan vivia a comarques i tenia amics a Barcelona amb qui no podia quedar mai per la distància somiava amb el dia en què em pogués permetre instal·lar-me a la capital i així veure’ns tots, trobar-nos sovint i gaudir de tertúlies i àpats distesos. Quan finalment vaig poder-me fer barcelonina vaig descobrir que la realitat a la metròpolis no era com m’esperava: aquí ningú té temps per quedar, tothom té tanta feina, tantes coses per fer, està tan ocupat que no pot fer un cafè o un berenar, una copa o un sopar. Tinc amigues que veia més quan havia d’agafar el tren per quedar amb elles. Coneguts amb qui fins i tot em creuo de tant en tant per casualitat i ens aturem una bona estona a peu de carrer i parlem de temes que ens apassionen, intercanviem opinions, idees, etc. Així, a correcuita i fent nosa als vianants que topen amb nosaltres. Quan ens adonem que fem tard i hem de marxar diem sempre el mateix: hem de quedar! Sí, sí, ens hem de veure, hem d’organitzar alguna cosa, va, fem-ho sí, va aquest cop sí. Però passen setmanes, mesos, anys! I no hem satisfet el desig de tornar-nos a veure en condicions, un desig que semblava urgent. No, no hem quedat. En el meu cas particular s’ha donat la situació absurda de trobar-me amb coneguts en congressos, festivals i trobades literàries... a l’altra punta del món. Vaig conèixer un escriptor que vivia a dos carrers del meu... a Colòmbia! I tot i que ens vam caure bé i vam compartir una conversa agradable, no ens hem tornat a veure en persona. 

Fi del teletreball. Amazon ha dit als seus empleats que han de tornar a l'oficina cinc dies a la setmana a partir de l'any vinent, segons explica el Financial Times, en una de les repressions corporatives més estrictes contra el treball a distància que s'ha convertit en habitual des de la pandèmia.

Després de molts confinaments, el ritme de vida ha tornat a la normalitat. Es tornen a celebrar casaments, els comensals omplen els restaurants i els centres comercials estan plens de nou. L’única excepció són les oficines. Qualsevol dia del passat mes d'agost, l’oficina mitjana no atreia més que un terç dels seus empleats, amb una presència més habitual d’una quarta part.

Alguns amb les piles carregades i d'altres que ja compten els dies per a les pròximes festivitats. Sigui com sigui, quan acaba l’estiu els centres de treball es tornen a omplir d’empleats. O no. Després d’un any i mig de treballar des de casa, gràcies a l’evolució positiva de la pandèmia i a la campanya de vacunació, les empreses catalanes pensaven que el setembre seria el moment idoni per recuperar la normalitat i tornar a l’oficina. Tot i que són moltes les companyies que tenien aquesta intenció, la cinquena onada ha provocat que una bona part es plantegi seguir fent teletreball almenys un dia a la setmana, segons les patronals que es troben recopilant dades sobre la presencialitat als llocs de treball.