Golejada d'inflexió per al Barça a la Lliga de Campions. Amb Raphinha Dias com a braç executor, els de Hansi Flick van passar per sobre del Bayern de Múnic en una vetllada que marca un abans i un després a Europa i que consolida totes les grans sensacions recollides en aquest inici de temporada. A continuació, uns apunts en calent.

El cor del Barça torna a bategar ben fort a Europa. Ho fa al ritme de Raphinha, que va destrossar el Bayern de Múnic amb un hat-trick que quedarà instal·lat per sempre més en l'autoestima blaugrana, tantes vegades ferida pels bavaresos els últims anys. Els tres gols del brasiler i un altre de Robert Lewandowski són molt més que una golejada reparadora de l'orgull castigat en una darrera dècada de patacades a la Champions, són una carta de presentació immillorable: el Barça vol tornar a asseure's a la taula dels grans d'Europa (4-1).

Marc Casadó s'ha fet un lloc a l'onze inicial del Barça aquest inici de temporada. El migcampista de Sant Pere de Vilamajor, de 21 anys, acabava contracte l'estiu passat, però l'arribada de Hansi Flick a la banqueta el va convèncer per continuar vinculat al club. Actualment és un dels futbolistes amb més minuts de l'equip i compta amb la confiança total del tècnic alemany. De fet, aquest dimecres, en el primer partit seriós d'una setmana que acabarà ni més ni menys que amb un clàssic al Santiago Bernabéu, tindrà l'oportunitat d'enfrontar-se amb Joshua Kimmich, llegenda del Bayern de Múnic amb qui tant el comparen els seus companys de vestidor (21 hores, Movistar).

Per un cop, semblava que el Madrid tastaria la medicina que ells solen administrar als rivals. Però l'equip de Carlo Ancelotti té set vides, sempre s'aixeca quan sembla que l'han deixat fora de combat. En un partit elèctric, d'anada i tornada, el Bayern va desaprofitar una gran ocasió per posar-se per davant a les semifinals de la Champions, després d'un innocent penal del coreà Kim Min-jae a set minuts del final. No li pots fer regals, al Madrid, ja que sempre els aprofita. I Vinícius va marcar el gol del 2 a 2 que deixa el Madrid una mica més a prop de la final de Wembley.

L'èxit de Pep Guardiola a les banquetes no s'explica només a partir dels seus coneixements futbolístics i de la intensitat amb què viu aquest esport. Haver sigut el primer entrenador de la història en signar un triplet amb el Barça (que acabaria arrodonint amb un sextet únic) i estar a punt de fer-ho ara amb el Manchester City és també fruit de les seves capacitats comunicatives i els seus dots de lideratge. El tècnic de Santpedor trenca els motlles d'un líder que no dirigeix per imposició, sinó a partir de la persuasió, la complicitat i el convenciment.

El Bayern Munic, botxí del Barça a la fase de grups, s'ha imposat al PSG en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions (2-0). Els bavaresos, que ja havien sortit victoriosos del Parc dels Prínceps (0-1), han sigut millors que el conjunt parisenc, equip que ja van derrotar en la final de la competició fa tres temporades.

Amb la cua entre les cames, el Barça marxa desterrat a l’Europa League. Fa mal deixar de sentir l’himne de la Champions i perdre de vista els diners d’aquesta competició, però encara fa més mal la manera com el Barça va encaminar-se a l’escorxador, amb una actuació trista contra el Bayern (0-3). Sempre el Bayern, sempre el monstre alemany. Pocs podien imaginar fa uns mesos haver de tornar a guardar un forat a les agendes els dijous. Quines coses té el futbol, que ha vist en tot just 24 hores com dos dels tres defensors de la Superlliga acaben condemnats a jugar l’Europa League, el Barça i la Juve.

El futur del Barça a la Champions League depèn del que passi a l'Inter de Milà - Viktoria Plzen que es jugarà dues hores i quart abans que els blaugranes rebin el Bayern Munic al Camp Nou. Si els italians no aconsegueixen guanyar els txecs, els de Xavi Hernández encara tindran l'oportunitat de classificar-se si guanyen els alemanys a casa. L'escenari és poc probable, perquè el Viktoria està eliminat i no ha sumat cap punt a la màxima competició. Tot i això, encara hi ha alguns motius per creure en el miracle. Els analitzem tot seguit.

El barri de Schwabing de Munic tenia fama de ser el reducte dels artistes, els bohemis i els pocavergonyes d'una ciutat tradicionalment conservadora com era la catòlica i monàrquica capital bavaresa. Va ser aquí on el 1900 es va fundar el Bayern, quan un grup de joves idealistes amants de la bona vida van aplegar-se en una taverna. Poc podien imaginar que estaven creant un dels equips de futbol més poderosos del món, malson del Barça, que només ha pogut derrotar dos cops el Bayern en 14 partits. Els alemanys, en canvi, s'han imposat en 10 ocasions, amb golejades tan doloroses com el 2-8 de Lisboa. Un club on la propietat privada té accions de l'entitat, tot i que els socis encara hi manen. Un model mixt que sempre ha cridat l'atenció a molts barcelonistes, que han explorat la possibilitat de copiar-lo, com es va arribar a considerar en converses amb Ferran Reverter quan era CEO del Barça la temporada passada, i també en temps de Bartomeu.

A Munic la cervesa forma part de la identitat local. Malgrat anomenar-se Oktoberfest (les festes de l'octubre), comencen cada setembre a la capital bavaresa. De fet, el Barça aterra a Munic just una setmana abans de l'inici de les festivitats, el 17 de setembre. I el Bayern no hi falta mai, amb una carpa gegant per on passen aficionats, socis, directius i, esclar, jugadors. Per contracte, els esportistes han de vestir per un dia el tradicional vestit bavarès. En alemany, Bayern vol dir precisament Baviera. Una regió amb una gran personalitat que durant segles va ser un regne independent, amb una identitat pròpia, amb un dialecte que, de vegades, els alemanys d'altres regions no acaben d'entendre del tot. I amb la festa de la cervesa, nascuda el 1810 per celebrar el casament de la princesa Teresa amb Lluís I de Baviera, un 12 d'octubre. La festa va agradar tant que es va anar fent estable al calendari, impulsada per Maximilià de Baviera, pare de Lluís I, que va veure-hi una gran oportunitat per reforçar la unitat bavaresa.

Dos empats i quatre derrotes: aquest és el balanç del Barça en totes les seves visites a l'Allianz Arena. El Bayern Munic s'ha convertit en la bèstia negra dels blaugranes els últims anys a la Lliga de Campions. A la memòria col·lectiva culer encara crema el 2-8 de Lisboa del 14 d'agost del 2020, en què el conjunt bavarès va atropellar un equip capitanejat llavors per Leo Messi (poc després demanaria marxar mitjançant un burofax) i amb Josep Maria Bartomeu vivint els seus últims dies com a president: acabaria dimitint dos mesos després. Catalans i alemanys es van tornar a creuar la temporada passada a la fase de grups, en què, un cop més, el Bayern va escombrar el Barça (0-3 al Camp Nou i 3-0 a Munic) i va enviar l'equip a l'Europa League. Però tot això ja és aigua passada, perquè, tot i que encara és aviat per dir-ho, la il·lusió ha tornat al conjunt blaugrana. I bona part de culpa la té Robert Lewandowski, que viurà el seu retorn a l'Allianz Arena, casa seva des del 2014 fins al 2022.

Malgrat que Robert Lewandowski s'ha incorporat aquest dimarts a la pretemporada amb el Bayern Munic, el missatge que continua transmetent el Barça és de tranquil·litat. En una trobada informal de fa uns dies, Joan Laporta va explicar que l’entitat blaugrana havia fet els passos pactats amb el representant del polonès: presentar una oferta de 40 milions d’euros al club bavarès. Aquest era el pacte amb el qual Pini Zahavi s’havia compromès amb el president blaugrana, amb qui manté una bona relació, per aconseguir alliberar Lewandowski.

El futbol, moltes vegades, va acompanyat d'èpica. Especialment a la Lliga de Campions. Hi ha clubs que saben escriure el relat de les seves millors nits europees des de l'èpica. Tret d'aquella nit màgica a Stamford Bridge, amb el gol d'Iniesta, aquest no és el cas del Barça. Quan el conjunt blaugrana ha guanyat a Europa és perquè ha sigut el millor. I el Barça fa temps que no està entre els millors, un grup selecte comandat per equips com el Bayern Munic, un malson cada cop que s'enfronta als blaugranes, ja relegats a la segona divisió del futbol europeu, l'Europa League, perquè el Benfica no va fallar contra el Dinamo de Kíev (2-0). La il·lusió de l'arribada de Xavi, la seva flor, va quedar trepitjada a l'Allianz Arena, un estadi que va veure un Barça petit, un grup de jugadors amb cara de vençuts, colpejats per les tres bufetades en forma de gol dels bavaresos (3-0), que si no van fer més sang va ser per no acabar d'esquinçar en mil pedaços la poca autoestima del Barça.

Mentre que al Barça la visita al Bayern fa dies que està marcada amb color roig al calendari, a Munic s'afronta el partit "amb tota tranquil·litat". De fet, tal com recorda el periodista català establert a Alemanya Isaac Lluch, fins aquest dimarts, dia previ a l'enfrontament entre bavaresos i catalans, a Julian Nagelsmann no se li havia preguntat per aquest duel. El conjunt alemany encara el partit amb la calma de qui "ja té els deures fets", tal com afirma Lluch, però alerta que això no significarà veure un Bayern relaxat. "No crec que vagi a especular ni canviï la seva naturalesa per aquest partit. No perquè tinguin res en contra del Barça, sinó perquè a cada partit volen demostrar que són el Bayern. Són molt constants i ambiciosos fins a arribar al punt, fins i tot, de no tenir pietat. Recordo, per exemple, com en les darreres jornades de la Bundesliga passada, malgrat ja tenir el títol al sarró, van guanyar 6-0 el Borussia Mönchengladbach, que estava lluitant per entrar en llocs de competició europea", explica el periodista, tot i que sí que obre la porta que algun futbolista menys habitual pugui entrar en l'onze, com podria ser el cas del català Marc Roca. Contra aquesta màquina de competir el Barça de Xavi es jugarà aquest dimecres (21 h, Movistar Liga de Campeones) classificar-se per als vuitens de final de la Champions. Els blaugranes necessiten igualar o fer un resultat millor que el Benfica, que rep un Dinamo de Kíev sense opcions a res a Lisboa.

Xavi Hernández i Gerard Piqué, no fa tant companys i ara entrenador i capità, han sigut les cares visibles abans del transcendental partit contra el Bayern d'aquest dimecres. "Per a mi el Bayern és un dels millors equips del món. La història diu que no hem guanyat mai a Munic, però la història també hi és per trencar-la. Estem amb molta il·lusió per competir i intentar guanyar el partit amb les nostres armes", ha obert foc l'egarenc. "Nosaltres treballem per intentar que no hi hagi rivals que siguin superiors a nosaltres, tot i que sí, ara ens enfrontem a un Bayern que ha sigut millor que nosaltres els últims anys", ha afegit el tècnic, i ha afirmat que espera que no els condicionin psicològicament les últimes derrotes contra els bavaresos: "Els dic als jugadors que la pressió és per a mi, no per a ells".

Martí Perarnau (Barcelona, 1955) va passar-se un any encaparrat en descobrir quin va ser el partit de futbol de l’any 1929 en què de tornada a Viena en un viatge en tren de 16 hores, els jugadors de la selecció austríaca van mantenir un debat gairebé violent amb el seu tècnic, Hugo Meisl, sobre l'estil. No va parar fins a trobar-lo, naturalment. Va ser un amistós regional Alemanya del Sud - Selecció de Viena del 6 de gener d'aquell any, quan els debats sobre l'estil de joc a Àustria eren més agres que els de Barcelona avui en dia. Atleta olímpic als Jocs del 1980, periodista i cap del centre de premsa durant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, acaba de publicar La evolución táctica del fútbol (Córner), un llibre on explora el naixement de les tàctiques del futbol. Un projecte que neix, en part, gràcies a un dels seus anteriors llibres, el magnífic Herr Pep, escrit després de passar-se mesos i mesos estudiant com Pep Guardiola treballava quan era al Bayern.

Poques cares generen més antipatia a l’aficionat culer de la història contemporània del Barça que la del davanter alemany Thomas Müller. L’atacant del Bayern Munic té l’honor de ser la principal bèstia negra dels blaugranes a la Lliga de Campions, ja que és qui els ha marcat més gols en aquesta competició (7). Però, a banda de ser un dels botxins recurrents en el naufragi dels últims anys del Barça a Europa, el davanter nascut a Weilheim in Oberbayern, al sud de Baviera, sembla que no en té mai prou quan s’enfronta als blaugranes. Segur que els culers tenen gravada a la retina la mirada furiosa de l’alemany, amb els ulls injectats de ràbia, celebrant algun gol contra el Barça. A Munic, els de Xavi necessitaran un miracle que ben segur que Müller voldrà esmicolar.