<![CDATA[Ara.cat - ecofeminisme]]> 10 <![CDATA[El moment del feminisme]]> El feminisme i l’ecologisme són els dos grans moviments socials del segle XXI, els que estan escampant-se per tot el món i mobilitzant més les noves generacions. Inicialment es presenten com a moviments no directament vinculats a les posicions polítiques clàssiques: tant al segle XIX com al XX la polarització política va passar, fonamentalment, per la divisió entre classes socials, entre burgesia i treballadors, que va determinar la divisió entre la dreta i l’esquerra. Certament hi va haver conflictes d’altres tipus, com els basats en enfrontaments territorials, religiosos, racials. Però gairebé en tots els casos aquests altres enfrontaments es van acabar alineant també en un o altre bàndol, la dreta o l’esquerra, i van ser llegits des d’aquest punt de vista.

]]> <![CDATA[Ecofeminisme: l’enfocament que trenca les desigualtats existents i intenta pal·liar-les]]>

La recerca evidencia que dones i homes no es mouen igual, i les dinàmiques actuals reflecteixen els privilegis dels homes. Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), entén que parlem d’ecofeminisme perquè el feminisme és molt eco: “El feminisme potencia la mirada cap a la vida quotidiana –més enllà dels àmbits productius i incloent-hi la cura de persones–, intentant afavorir els recorreguts que es fan en un entorn proper amb una mobilitat activa”. Per això creu que l’ecofeminisme encaixa tan bé en el Park(ing) Day, perquè es creen espais centrats en les persones, incrementant el verd i reduint els cotxes, creant altres escenaris més respectuosos amb la ciutadania i el medi ambient.

]]>