Montse Fernández, carregada amb dues bosses, s’afanya per deixar enrere l’enorme plaça que hi ha al costat de l’ambulatori, sense cap refugi d’ombra i on un grapat d’homes s’entretenen amb les gàbies tapades d’ocells. “Has vist la plaça que tenim a mig acabar, i els solars que són un cau de rates i de porqueria? Així tot el barri, abandonat”, es queixa aquesta veïna, de 51 anys i amb una filla de 14. El barri és el de Sant Roc de Badalona, que amb els de Llefià o la Salut, el de Fondo de Santa Coloma de Gramenet o els de Sant Adrià de Besòs, són dels més empobrits de l’eix del Besòs. Fernández explica que les notícies de les agressions sexuals de menors a nenes l’han fet esgarrifar, fins al punt que “de moment” evita que la seva filla adolescent surti amb les amigues al centre comercial o a la platja. “Fins que tot això no es calmi ens fa por”, replica.

A l’antic escorxador de Badalona hi ha la prova física d’una promesa política incomplerta que encara avui irrita els veïns del Besòs. Un gran panell informatiu que encara conserva el color és el vestigi que fa vint anys que anuncia la suposada arribada de la línia 13 del metro, la fúcsia: un projecte que va quedar enterrat i oblidat uns anys després d’anunciar-se. En fa tant, de temps, que s’hi veu un logotip antic de la Generalitat i també de GISA, l’antiga empresa pública d’infraestructures –creada als anys 90 per gestionar les obres dels Jocs Olímpics– que fa deu anys que ja no existeix. Com el plànol, els veïns del Besòs se senten “els grans oblidats”.

Un clam recorre l'eix metropolità del riu Besòs perquè Barcelona deixi de considerar els municipis –és a dir, els veïns– de la frontera dreta com el seu pati del darrere i no tracti més aquesta part del mapa com el lloc ideal per desfer-se dels serveis molestos. Les quatre federacions de veïns de la capital catalana, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, juntament amb dues associacions de Sant Adrià i la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), sumen a partir d'ara esforços en la nova Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, una plataforma que pretén tenir veu i vot en les decisions que les administracions prenguin sobre el territori i proposen la constitució de taules amb tècnics municipals per debatre què s'ha de fer amb l'urbanisme i la mobilitat, l'habitatge i la pobresa, el teixit productiu i l'educació, la salut i el medi ambient i polítiques de gènere.

L'Ajuntament de Barcelona referma la voluntat de comprar espais a la ciutat per tenir un petit marge de control sobre els usos dels edificis. Si a la primavera anunciava una partida de 16 milions destinada a adquirir plantes baixes en desús per crear una cartera de baixos de protecció oficial i poder incidir en el tipus d'activitat que s'instal·la a cada zona, aquest dimarts ha presentat una partida de sis milions per fer el mateix amb naus industrials buides dels polígons del Besòs. L'objectiu: reactivar la zona amb nous projectes d'indústria 4.0 i d'economia circular. El primer tinent d'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, ha defensat que projectes com aquest busquen "transformar" la vocació industrial de la ciutat i "tornar a posar en dansa" espais que havien quedat abandonats.