L'estat de la democràcia britànica és més greu del que sembla a primer cop d'ull. I no només pel creixement de la ultradreta i d'un nacionalisme anglès de marcat to racista i xenòfob. Des del punt de vista simbòlic, també la situació és alarmant. No hi ha democràcia sense representació. I no hi ha representació sense escenari. I el Palau de Westminster, seu del Parlament –Cambra dels Comuns i dels Lords–, el millor teatre de Londres amb diferència, per on passen un milió de persones a l'any, cau a trossos. Literalment. I està infestat de ratolins. Tant, que algun diari, amb l'enginy habitual dels tabloides britànics, en parla ja com The Mouse of Commons, és a dir, la Casa dels Ratolins o la Ratera dels Comuns.

La crisi climàtica està provocant que les altes temperatures arribin abans dels mesos estivals, i per tant també que també ho facin les plagues de mosquits, paneroles, xinxes i paparres a casa nostra. Aquest any, a més, hi ha hagut una primavera especialment plujosa, cosa que afavoreix l'expansió d'aquests animalons arreu del país i l'eclosió de plagues s'ha avançat, sobretot a les zones més càlides. Alguns d'aquests insectes, com els mosquits i les paparres, són vectors de transmissió de malalties com el dengue, el Zika, el chikungunya i la febre del Nil occidental, que cada any són més habituals a l'Estat. Aquestes malalties abans només es veien en casos importats d'altres països, però ara ja se'n detecten brots autòctons amb freqüència –és a dir, que la transmissió no està associada a cap viatge– i la previsió dels experts és que acabin sent endèmiques a Espanya.

Les aparences enganyen. Desconfiaries d’unes herbes silvestres, modestament coronades de floretes grogues, que animen els monòtons prats de la tardor? Doncs faries santament. El seneci del Cap és una de les vint plantes més perilloses de Catalunya. No sent mortal —com la tora blava, tan esplendorosa com verinosa— és tòxic per al bestiar i devastador per a la flora autòctona. Si floreix a casa nostra, fora de temporada, és perquè prové de Sud-àfrica i ha aconseguit estendre’s pel món en zones de climes temperats. Per això, en pocs anys ha colonitzat prats i vorals sense resistència.

El Boyan Dimitrov (Varna, Bulgària, 1978) fa prop de vint anys que es dedica a matar plagues. M’ensenya al seu mòbil el calendari del dia: rates, paneroles, xinxes, formigues. Es troba de tot. Ha vist de tot. Tant en pisos particulars com en obres públiques. Ara, per exemple, fa el manteniment de les obres de l’AVE. Perquè sempre que aixequen el terra, explica, estan més a prop de la claveguera, que és en definitiva la casa d’aquests animals. 

Els experts en plagues preveuen un estiu complex pels efectes de la sequera i del canvi climàtic, que fan que els hiverns siguin més suaus i curts i les temperatures més altes tot l'any. De fet, paneroles, rates, xinxes, paparres i mosquits, considerades fins ara plagues d'estiu, ja no fan cas del calendari i fa setmanes que han començat la invasió anual arreu del país. L'Associació d'Empreses de Control de Plagues de Catalunya-Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP), que aglutina les companyies de control i erradicació de plagues, assegura que la presència d'aquests organismes s'ha "desestacionalitzat" i que la temporada reproductiva comença abans i s'allarga més en el temps.

L'Ajuntament de Barcelona haurà de retirar 1.200 pins per culpa del tomicus, un escarabat de dimensions molt petites que perfora l'arbre i normalment el mata. Tot apunta que es tracta d'un nou episodi en què el canvi climàtic i les condicions de calor i sequera juguen en contra dels arbres urbans. De fet, aquest escarabat és una espècie autòctona que ha proliferat els últims anys no només a la ciutat de Barcelona, sinó també al conjunt de Catalunya, gràcies a l'impacte del canvi climàtic.

És una de les plagues més habituals –i segurament més combatudes– a les ciutats, i aquest estiu les condicions de sequera extrema donen a les paneroles especial protagonisme per aparèixer no només a molts domicilis, sinó també a comerços, magatzems o simplement passejant-se pels carrers.

En diem plagues o malures, malalties que afecten les espècies vegetals dels boscos i conreus i també els animals (inclosos els humans, en alguns casos). Catalunya, com passa arreu del món, veu com la llista d'amenaces creix any rere any, empesa tant per una mobilitat creixent de mercaderies i persones, com per una climatologia que permet als invasors instal·lar-se als habitats d'aquí i fer-los seus.

"És una loteria", assegura Jonàs Oliva en referència a l’aparició de noves malalties que afectin els boscos de Catalunya. Oliva és un investigador en patologies vegetals que actualment treballa a la Universitat de Lleida i que, abans, va treballar nou anys a la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles (SLU), a Uppsala. Allà va descobrir un fong anomenat Diplodia sapinea que feia que els pins no brotessin. Sense brots, els arbres no creixien i podien arribar a morir.

Què és una plaga? Per què ara, amb la crisi climàtica i l'augment de la mobilitat, ni hi ha més? Com ens afecten? El dossier d'aquest diumenge el dediquem a les plagues, i ens centrem a explicar quines són les que més afecten i preocupen a Catalunya tant en l'àmbit agrícola com el forestal o l'urbà.

Les paneroles, les rates o el mosquit tigre són plagues habituals (i no gaire agradables) cada estiu quan la calor comença a enfilar-se. Aquest any, però, les paneroles apunten a convertir-se en el principal maldecap, sobretot perquè la "sequera persistent" pot facilitar el creixement d'aquesta plaga, segons preveu l'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP).

Com passa amb els incendis, les plagues estan deixant de ser un fenomen propi de determinades estacions de l'any. El clima hi té molt a veure: les altes temperatures que s'allarguen cada cop més mesos i la situació de sequera greu actual són, en bona part, factors que han afavorit que les ciutats i, concretament l'àrea metropolitana de Barcelona, convisquin amb poblacions de rates, paneroles o mosquits cada cop més grans. Són el top 3 de les plagues a les ciutats i van a l'alça, d'acord amb les dades de l'Associació d'Empreses de Control de Plagues de Catalunya - Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP), que aglutina les empreses que són requerides per fer intervencions de control i erradicació.

De 8 pulsacions per minut quan hivernen a 800 als pics d’activitat. Són els Fórmula 1 del món animal i els únics mamífers que volen. A diferència dels ocells, s’impulsen per l’aire amb les mans i no amb els braços. Unes mans, esclar, que no només han mantingut la membrana alar entre els dits que tots els mamífers tenim quan som embrions, sinó que també l’han desenvolupada fins al punt que actua com una veritable ala.

Els conills s'han convertit, des de fa uns dies, en els nous veïns del Turó Park, l'espai verd del districte de Sant Gervasi de Barcelona. Els animals es passegen pels jardins tranquil·lament i, per ara, no sembla que suposin cap maldecap per als veïns. De fet, un grup de veïnes que passen habitualment les tardes al parc amb criatures, expliquen a l'ARA: "No suposen un problema, de fet, són un entreteniment per als petits". El cert, però, és que per ara les bestioles prefereixen aparèixer durant els moments de més calma i fan més vida nocturna que no pas diürna.

La Unió Europea ha aprovat aquest dimecres exigir el transport refrigerat, conegut com a tractament en fred, per a les taronges importades de països com Sud-àfrica o Zimbàbue. Es tracta d'una mesura llargament demanada pel sector agrícola valencià que el govern espanyol va elevar ara fa uns mesos als òrgans comunitaris i que estava previst que s'aprovés la setmana passada. A última hora el debat es va posposar per l'oposició d'alguns estats com els Països Baixos i Alemanya, que temen l'efecte de la nova reglamentació en el sector de la importació i el comerç.

L'estat dels carrers de Barcelona no agrada a l'oposició municipal. Una proposició d'Esquerra Republicana a la comissió d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat d'aquest dimarts ha fet aflorar els retrets dels grups polítics de l'oposició sobre la gestió que fa el govern municipal de la neteja de la ciutat. "Barcelona està ara mateix bruta i deixada", ha dit el regidor i portaveu dels republicans a l'Ajuntament, Jordi Coronas. Una queixa a la qual s'han sumat la resta de formacions, que han acusat l'equip de govern de "deixadesa" i manca de voluntat política. "És evident que hi ha un problema. Només cal sortir a passejar per veure que la ciutat està degradadíssima, i això evidencia una mala gestió del govern en general", ha assegurat la regidora de JxCat Francina Vila.