Per primer cop en un segle, els parisencs poden tornar-se a banyar al Sena. La capital francesa va aprofitar els Jocs Olímpics de l'any passat per canviar la relació dels veïns amb el seu riu. La postindustrialització, sumada a un control més gran dels abocaments amb la instal·lació de depuradores amb millor tecnologia i al redescobriment del medi natural més proper d'ençà de la pandèmia han donat una nova vida als rius europeus. Només cal veure que a Berna el riu és una autopista de persones on deixar-se anar i sortir a la gran zona de piscines de la capital suïssa. També passa, en un grau més baix, a la zona urbana de Girona, on d'ençà del Gloria i el coronavirus la relació amb el Ter ha canviat per complet.

Els gironins sovint ens oblidem que, més enllà del mar, a tocar de casa tenim un riu carregat de vida, i més després d’aquesta primavera tan espectacular. El Ter alberga platges cada cop més concorregudes, malgrat les contínues crides per part de l’administració dels riscos de banyar-s’hi. Aquesta ruta no us convida a fer-ho, però sí a gaudir de la frescor que desprèn en dies de xafogor remuntant-lo des de Girona fins a Vilanna pel carrilet, creuant les hortes i deveses de Salt i Bescanó, i tornant per la zona de Constantins, Sant Gregori i Domeny.

Fa mesos que el riu Onyar, en el seu pas pel centre de Girona, porta un cabal mínim d'aigua. La falta de pluges, sumada al tancament del canal de la séquia Monar, ha assecat la imatge de postal de les cases de colors reflectides al riu, que ara és ple de llacunes, clapes de sorra i herbes. Però, més enllà d'alterar la fotografia emblemàtica de la ciutat, la sequera de l'Onyar afecta directament la fauna i flora del riu. Sobretot els peixos, majoritàriament carpes i barbs de l'Ebre, que viuen en una situació límit, sense prou aigua per sobreviure. 

Fa cinquanta-un anys que la força de l’aigua no arrossega cotxes, no arruïna botigues i el fang no atura el trànsit rodat de places i carrers. L’últim gran desbordament de l’Onyar es va produir el 12 d’octubre del 1970, el dia del Pilar. Però Girona viu sota una "falsa tranquil·litat", segons l’enginyer industrial Joan Gaya, que alerta que la ciutat pateix ara més risc d'inundació que fa cinquanta anys. Gaya, que ha estat professor de la UdG, regidor de l’Ajuntament de Girona i gerent del Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, ha publicat el llibre El Ter. Dits i fets del transvasament, editat per la Diputació de Girona. L’obra recupera la memòria històrica del riu que neix a Ull de Ter i desemboca a l’Estartit. En aquesta entrevista, Gaya aplaudeix la firma el 2017 del pacte del Ter i valora amb gran satisfacció que els acords s’estiguin complint i que el cabal del riu s'hagi començat a recuperar. També retreu incompliments i apressa a executar projectes imprescindibles si es volen prevenir desastres futurs. Nascut a Lleida el 1945 i gironí d’adopció des del 1970, Gaya és autor del llibre Barcelona i l’aigua.