Amb les protestes anti-Colau no prou allunyades de la plaça de Sant Jaume perquè no se sentissin des de dins del Saló de Cent i un Ajuntament bunqueritzat, amb tanques i policia, es feia difícil trobar l'entrada habilitada fins i tot amb l'acreditació de premsa. Xiulets i càntics contra la gestió de l'alcaldessa en petits grups als voltants de la plaça i, a dins, l'aforament reservat a 600 persones. Així ha començat el pregó de la Mercè 2021. Un cop en marxa, la lluita que s'ha deixat sentir és la de la pregonera: Custodia Moreno (Granada, 1943). Veïna combativa del Carmel, feminista des de molt abans que la paraula prengués la volada actual i persona de pocs pèls a la llengua, tot i que ella, modesta, s'ha presentat com "la veu d'una veïna normal i corrent". Una carta de presentació inèdita per a una pregonera de la Mercè, que ha volgut posar al centre de l'actualitat els barris perifèrics, també quan no hi passen coses dolentes, i deixar molt clar el seu "agraïment" a Catalunya, la terra que la va acollir quan tenia quatre anys.

"Això és el cul del món. Però tenim aire net, poc soroll, calma, bones vistes... És una meravella". La descripció la fan la María Dolores i el Fernando, asseguts a la terrassa del local social de la plaça Raimon Casellas, on es van reallotjar en blocs de nova construcció molts dels barraquistes que, abans dels anys 90, vivien al Carmel i a Can Baró. "Passar de la barraca al pis va ser un luxe, tot i que a alguns els va acostar acostumar-s'hi," expliquen, mentre Custodia Moreno (Granada, 1943), activista veïnal que va tenir un pes molt important en la lluita per dignificar les condicions de vida dels antics barraquistes, atén periodistes.