La Setmana de la Ciència compleix 30 anys divulgant la recerca i el coneixement científic a Catalunya. Més d'un milió i mig de persones han gaudit d'unes 10.500 activitats comunicatives de contingut científic per a tots els públics al llarg de tres dècades de ciència. La 30a edició de la Setmana de la Ciència (SC'25), organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) amb el suport del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, portarà més de 380 xerrades, visites guiades, rutes, exposicions, tallers, conferències i d'altres activitats divulgatives totalment gratuïtes a 36 comarques catalanes, des del divendres 7 i fins al diumenge 16 de novembre.

Sònia Fernández-Vidal (Barcelona, 1978) és doctora en informació i òptica quàntica per la UAB. És també escriptora i divulgadora científica. Autora de la trilogia “La porta dels tres panys”, destinada tant a nens com a adults.

Va créixer a Mataró, al barri de Palau. Va anar a l’escola Angela Bransuela, on el seu pare treballava de mestre. "Jo m'ho passava molt bé, m'agradava molt aprendre. Era d'aquests nens a qui els agrada l'escola”. De seguida es va interessar per les ciències. “Recordo que esperava a la biblioteca que el meu pare acabés de treballar, i de molt petita va caure a les meves mans un llibre: Bibliografia de científics. Era per a nens i estava il·lustrat per la Pilarín Bayés, amb qui després de gran jo faria un llibre. Aquestes coses del destí... I recordo que em va impactar molt, perquè vaig pensar, quines persones tan importants. I des d'aleshores, vaig dir: vull ser científica”.

]]>

El drenatge de científics dels Estats Units s'accelera. La tornada de Donald Trump a la presidència nord-americana ha sacsejat el sector de la recerca, que ja ha vist com la nova administració ha retirat subvencions a projectes dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) i ha censurat línies de recerca relacionades amb la perspectiva de gènere i la crisi climàtica. El malestar s'ha incrementat a mesura que s'han intensificat les retallades a la ciència, i com a resultat, cada cop més investigadors estan buscant feina fora del país. Un èxode de científics que constata una anàlisi de la revista Nature, que afirma que entre gener i març del 2025 un 32% més d'investigadors que treballen a institucions americanes han presentat sol·licituds de feina a l'estranger respecte al mateix període de l'any anterior.

]]>

En gairebé sis dècades de palmarès, el premi Josep Pla no s'ha cenyit únicament a recompensar novel·les o llibres de contes. L'han rebut dietaris com El vel de Maia, de Marià Manent, assajos com Josep Pla o la raó narrativa, de Josep Maria Castellet, i dietaris com Quadern venecià, d'Àlex Susanna. Fins ara, però, el guardó, que actualment està dotat amb 10.000 euros, no havia recaigut mai en cap assaig de divulgació científica. Ha estat el biòleg i col·laborador de l'ARA David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) qui ha tingut el mèrit de ser el primer que ho ha aconseguit gràcies a L'art de ser humans, un viatge a través de la neurociència, l'educació i les arts que vol redefinir la manera com els lectors perceben el món i es coneixen a si mateixos. El llibre "connecta ciència amb humanisme" i "convida a descobrir l'homo artisticus i creatiu que tots portem dins". "A través de les arts podem enriquir la societat: i aquí hi incloc filosofia i ciència –ha afegit l'autor a l'Hotel Palace durant el sopar de concessió del guardó–. Totes aquestes arts fan ser creatius, crítics i ens permeten fer abstracció".

]]>

Hi ha persones que, quan estan conduint i, per exemple, veuen que el cotxe del davant s’atura a l'arribar a un pas de vianants sense que en aquell moment l’estigui creuant ningú, de seguida fan sonar el clàxon. Desconeixen el motiu pel qual el cotxe del davant s’ha aturat o ha disminuït la velocitat, però, malgrat tot, tenint una informació necessàriament parcial i incompleta atès que la seva perspectiva visual és diferent, expressen la seva queixa de forma irada, convençuts que tenen raó. Tant li fa que el vehicle del davant hagi senyalitzat correctament la maniobra i que després s’adonin que hi havia un vianant que estava esperant per creuar, sovint segueixen pensant que tenien raó d’haver fet sonar el clàxon.

]]>

La filla gran ha arribat a casa preguntant-me què havia d’estudiar per ser científica. Mentre decidia per on començava l’explicació li he preguntat el perquè d’aquesta curiositat, i m’ha dit que ha canviat de vocació, i que ara el que li sembla que vol ser de gran, és científica. Hem tingut una conversa interessant, sobre algunes de les ciències que podia estudiar per convertir-se en científica.

]]>

El periodista i divulgador científic Lluís Reales va morir de manera sobtada aquest dilluns a l'edat de 62 anys, segons ha informat avui l'Institut d'Estudis Catalans, del qual era responsable de divulgació científica. Abans d'assumir aquesta funció, el 2021 va ser nomenat cap de comunicació de la mateixa institució. Reales es va llicenciar en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on després va exercir com a professor associat de periodisme científic, i tenia un màster en psicologia de la cognició i de la comunicació també per la UAB.

]]>

El científic i divulgador Marc Boada ha mort aquest dimecres a l'edat de 60 anys. Nascut a Terrassa, Boada era conegut, entre moltes altres coses, per haver sigut el conductor del programa científic Quèquicom, de TV3 i el canal 33, entre el 2008 i el 2011. La seva relació amb l'espai de divulgació, però, va començar abans perquè des del 2006 assessorava l'equip del programa.

]]>

Va néixer a la península Escandinava, prop del cercle àrtic, tot i que els seus ossos es van descobrir al fons d'un pantà de Dinamarca. Era un caçador recol·lector del neolític, però quan tenia uns 18 anys, va començar a viure en una societat agrícola a més de mil quilòmetres de casa seva. Investigadors de la Universitat de Göteborg han descobert què s'amaga darrere de la història de l'home de Vittrup, una incògnita arqueològica des que se'n van trobar les restes l'any 1915. Però el més interessant no és la seva vida, sinó la seva mort: 8 cops de garrot al crani haurien matat aquest individu. La hipòtesi principal? Un sacrifici violent en forma de ritual.

]]>

La Fundació Philippe Cousteau - Unió dels Oceans ha escollit Torroella de Montgrí - l’Estartit per situar-hi la seva seu científica mundial. L’acord amb la Fundació Mascort per a la cessió de l’espai on ara hi ha el parc d’atraccions Jocs a l’Estartit ha estat determinant en l’elecció de la població. La construcció d’aquesta instal·lació començarà aviat i la previsió és que estigui acabada el 2025. La seu tindrà una superfície de 6.000 metres quadrats i el pressupost és de 4 milions d’euros. Tindrà la missió de triar i després reintroduir espècies marines animals i vegetals en perill d’extinció a tot el món, així com estudiar la manera d’erradicar espècies invasores, com ara la Caulerpa taxifolia, que ha provocat la desaparició gairebé total de la posidònia oceànica i ha alterat l’ordre biològic.

]]>

Dilluns llegia a l'ARA un interessant article signat per Xavier Pujol Gebellí que duia per títol "L’escalfament global del planeta s’accelera". La conclusió del text era aquest: “La Terra sempre ha viscut períodes d’escalfament global que s’han alternat amb glaciacions [...]. Canvis en l’òrbita terrestre, l’impacte de meteorits o un vulcanisme més o menys intens serien l’explicació". "Ara no passa res d’això, sinó que és la mà humana la responsable d’un escalfament cada vegada més ràpid i intens” [la cursiva és nostra], deia Edil Sepúlveda, investigador de la NASA i activista. ¿Segur que ara mateix "no passa res d'això"? Comprovem-ho, i no pas visitant tèrboles webs de negacionistes climàtics, sinó anant precisament... a la plana oficial de la NASA. Resulta que ara sí que passa "res de tot això". Quan el volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai va entrar en erupció el 15 de gener de 2022, fa tot just un any, va generar un tsunami que donà la volta del món, i va provocar un efecte sonor que també va donar la volta al món dues vegades. Tradueixo literalment del web oficial d'aquesta organització estatal nord-americana: "«Mai no hem vist res semblant», va dir Luis Millán, un científic atmosfèric del Jet Propulsion Laboratory de la NASA al sud de Califòrnia [...]. L'enorme quantitat de vapor d'aigua llançada a l'atmosfera, tal com va detectar el Microwave Limb Sounder de la NASA, podria acabar escalfant temporalment la superfície de la Terra". Per descomptat, això no explica l'escalfament global del planeta, que és, ara ja sense cap mena de dubtes, d'origen antropogènic; però sí que permet entendre molt millor –hi insisteixo: segons la mateixa NASA, no segons un servidor– la notable anomalia d'aquest estiu, o almenys una part del fenomen.

]]>

Dies enrere el programa Sense ficció de TV3 va emetre un bon documental sobre el policia franquista Pedro Urraca Rendueles, conegut per ser qui va portar Lluís Companys des de París fins a Madrid i qui, prèviament, havia avisat la Gestapo perquè el detingués a casa seva a la Bretanya. El resultat de la seva diligent tasca ja el coneixem: l’afusellament de Companys. El documental, Urraca, caçador de rojos, era un excel·lent complement al que Montserrat Besses havia rodat anys enrere, El meu nom és Druillet, que entrevistava el fill d’Urraca quan va llegar a l’Arxiu Nacional de Catalunya el fons que conservava de son pare.

]]>

No explicarem aquí què és la ciència ni el valor d’un descobriment o una troballa, i encara menys què vol dir científic. Ens limitarem a presentar dues iniciatives, una ja veterana, l’altra que tot just s’estrena, que ho faran per nosaltres aquesta setmana vinent. La primera és la Setmana de la Ciència, una idea nascuda a l’empara de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació (FCRI) que enguany arriba a la 27a edició. La segona és Empíric, una proposta que vol reunir literatura i ciència o, de forma més general, humanitats i ciències, en forma de festival. La Setmana de la Ciència ha arrencat aquest divendres 11 de novembre i s’estendrà fins al pròxim dia 20 amb un munt de propostes adreçades sobretot al públic escolar. Empíric, experiència oberta a tots els públics, pren Cerdanyola del Vallès com a centre d’operacions des del 12 de novembre també fins al dia 20.

]]>

Fa uns dies, el suplement de ciència i medicina del diari francès Le Monde va tractar un tema de què és parla poc: els articles científics retractats, és a dir, els treballs publicats en revistes científiques de referència -que han passat, per tant, el cribatge de la revisió per iguals- i que posteriorment es retiren de la publicació i ja no es poden considerar com a part vàlida de la literatura científica.

]]>

Es posa davant de la càmera sense guió. "Com a molt, tres punts per escrit", admet. I ja porta prop de 50 programes emesos a YouTube. Vicenç Torregrosa, més conegut com el Torre, és nefròleg a l’Hospital Clínic de Barcelona i els dimecres exerceix també de comunicador i entrevistador. Des del setembre del 2020 presenta i dirigeix Los miércoles con el Torre & friends, un programa d’entrevistes a professionals sanitaris que s’emet en directe cada dimecres per YouTube. "En plena pandèmia, amb tanta notícia negativa, se’ns va ocórrer fer alguna cosa més distesa i com que sempre m’ha agradat la comunicació i la pedagogia, va sorgir la idea de fer un espai d’entrevistes", explica Torregrosa. L'únic requisit era no parlar de covid: "Perquè la vida continua i els pacients continuen tenint altres patologies que no són covid".

]]>

L'escriptor italià Italo Calvino afirma en un vídeo de dos minuts que Galileu era el millor prosista italià de la història. ¿Com pot ser que un home conegut per haver observat valls i muntanyes a la lluna, els satèl·lits de Júpiter i la Via Làctia, i haver canviat la manera de veure el món, escrivís millor que els grans autors italians? ¿Potser ciència i literatura no són tan antagònics? ¿El món es pot entendre prescindint de l'un o de l'altre? Més aviat no. Almenys això és el que opina el físic, escriptor i periodista científic de l'ARA Toni Pou.

]]>

¿Us imagineu que quan Obama visitava la Xina els mitjans de comunicació xinesos haguessin editat les imatges del president dels Estats Units per mostrar-lo amb una americana vermella tacada d’estrelles grogues? ¿O que un diari il·lustrés la crònica d’una guerra amb un dibuix d’un paisatge idíl·lic? Doncs una cosa semblant és el que ha passat amb les imatges que s’han fet servir per il·lustrar les notícies sobre la pandèmia, segons un estudi publicat fa pocs dies a la revista científica PloS ONE elaborat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut de Ràdio i Televisió Espanyola.

]]>

Caspar Henderson és un periodista i divulgador científic britànic que ha escrit un llibre meravellós, El mapa de las maravillas (Ático de los Libros, 2021). La pura meravella, i res més, és l’objecte del llibre. Henderson ha triat una sèrie de coses que ens meravellen i les ha investigat. Des de la consciència fins a l’origen de l’Univers, les màquines intel·ligents i la vida, passant per objectes més concrets com el cor o els pulmons. Es tracta d’una obra de divulgació científica que posa la fascinació al centre amb l’objectiu de meravellar el lector. Entre anècdotes personals, història de la ciència, una erudició que no embafa gens ni mica i nombrosos tocs d’humor, el llibre conté dades fascinants, com per exemple que el cor dels colibrís batega més de mil vegades per minut i el de les cloïsses només dos, que la superfície d’intercanvi de gasos dels pulmons humans és d’uns 70 metres quadrats, si fa no fa com la d’un arbre, o que les mateixes matemàtiques que poden descriure el vol d’un estol gegantí d’estornells també es fan servir per estudiar el comportament de l’heli superfluid o la matèria fosca. Viatgem amb ell al món de les meravelles, que, de fet, és el nostre.

]]>