Marc Márquez sap que tothom l'observa. Cada moviment que fa és analitzat pels seus mecànics, pels admiradors, pel seu germà i per tots els rivals. El pilot de Cervera, després de reconquerir el Mundial de MotoGP fa uns mesos, comença la defensa de la corona. El preu que cal pagar quan ets campió és que just després, tothom et voldrà fer fora del tron. Però Márquez, a dalt de la seva Ducati Desmosedici GP26, sembla a punt per al repte, ja que s'ha recuperat gairebé del tot de la lesió a l'espatlla que el va fer passar per quiròfan a finals de la temporada anterior. "Sento que tinc marge per millorar, amb les referències que tinc anteriors a l'última lesió. Puc començar el Mundial a punt per lluitar, però cal veure com van les carreres, ja que sempre són més exigents que els entrenaments. L'espatlla està bé, però encara necessito més energia", deia prudent el campió aquesta setmana.

La carrera de Marc Márquez sempre quedarà marcada per la caiguda del juliol del 2020 a Jerez. La moto el va catapultar i l'impacte contra l'asfalt va ser violent. La inèrcia el va acabar de maltractar fent-li fer tombarelles amb el cos descontrolat. Després de l'assistència dels comissaris, el cerverí es va asseure a la primera cadira de plàstic que va trobar fora de la zona de perill. Els seus moviments abans de treure's el casc ja feien presagiar una lesió, però ningú s'imaginava que era l'inici d'un període cruel que gairebé posaria fi a la seva carrera. S'havia trencat l'húmer dret. A priori, una lesió poc preocupant. Però el va fer passar pel quiròfan quatre vegades i li va destrossar tres temporades.

L'accident que va patir Marc Márquez (Ducati) al Gran Premi de les Amèriques va ser just això, un accident. El pilot de Cervera s'ha rescabalat de l'error que el va fer abandonar a Texas i torna a liderar amb mà de ferro el campionat del Món de MotoGP després d'imposar-se al GP de Qatar, el quart de la temporada. La victòria a la cursa a l'esprint de dissabte va ser l'avantsala del triomf a la gran cursa d'aquest diumenge al circuit de Losail, on tot i sortir des de la pole ha hagut d'esperar a la segona meitat de la carrera per lligar la primera posició fins a la bandera a quadres. Sis anys després del seu últim Mundial guanyat, Márquez abandona Doha amb la sensació que té la millor moto i més motivació que ningú per retrobar-se amb la glòria. L'han acompanyat al podi el també català Maverick Viñales (KTM), animador del vespre, i el seu company Pecco Bagnaia. Posteriorment, Viñales ha estat sancionat amb 16 segons (i descendit, per tant, a la 14a posició) per baixa pressió en les rodes.

La temporada de MotoGP ha arrencat aquest cap de setmana amb el convenciment general que el títol és cosa de dos. Concretament, dels pilots oficials de Ducati, Marc Márquez i Pecco Bagnaia. Tenen la millor moto i han fet una bona pretemporada. Sobretot Márquez, que opta al seu setè títol de la categoria reina. A Tailàndia, on es disputa el primer Gran Premi de la temporada, deia que tenia "papallones a l'estómac". Una sensació que feia molts anys que no sentia. Cinc, almenys, des que es va lesionar de gravetat el 2020 al circuit de Jerez.

La seva aparença li permetria interpretar H, el protagonista d'A tres metres sobre el cel. Rebel·lia, moreno prototípic espanyol, addició a l'adrenalina, mirada intensa, musculatura treballada, esperit competitiu, criat en l'escassetat i amb una relació inseparable amb les motos. Aquestes característiques provoquen que algunes persones que no el coneixen de prop considerin Jorge Martín (San Sebastián de los Reyes, 1998) algú distant, que a vegades sembla levitar tres metres sobre el terra. El seu sobrenom, Martinator, potser no hi ajuda.

Ni el declivi d'Honda ni les seves lesions a l'húmer han aconseguit acabar amb Marc Márquez i, aquest diumenge, 1.043 dies després del seu últim triomf en una cursa de diumenge de Moto GP, ha tornat a pujar al graó més alt del podi. A partir d'ara, tot torna a ser possible per al cerverí amb la seva Ducati. El cap de setmana del Gran Premi d'Aragó era propici perquè Márquez acabés amb la seva inacabable sequera i no ha desaprofitat l'ocasió. Victòria a la cursa a l'esprint de dissabte (la primera de la seva vida en aquest format) i victòria avui a la cursa llarga.

Aleix Espargaró s'ha quedat amb la mel als llavis. Divendres i dissabte van ser de joia per al granollerí al Circuit de Barcelona-Catalunya després d'anunciar dijous que es retirarà a final de temporada, als 34 anys. Divendres va ser el més ràpid i va superar el rècord històric del traçat (1 minut, 32 segons i 562 mil·lèsimes), i dissabte va fer la pole position tornant a batre el registre (1 minut, 32 segons i 190 mil·lèsimes). Més tard es va imposar a la cursa a l'esprint. Aquest diumenge ha vist com Marc Márquez, que ha sortit des de la catorzena posició, li ha arrabassat el podi a Montmeló a falta de quatre voltes per al final.

La venjança diuen que és un plat que se serveix fred, però Pecco Bagnaia ha cuinat aquest títol mundial de MotoGP a foc lent. El pilot de Ducati va fallar l'any passat, quan va perdre el trofeu davant de Fabio Quartararo, que va aguantar estoicament la pressió del torinès. Però aquest any no volia que la història es repetís. Tot depenia d'ell: necessitava sumar dos punts per sentenciar el títol i ni es plantejava equivocar-se.

Aprendre dels errors és la base de la vida. Saber identificar les mancances, fer autocrítica i buscar solucions. Aquesta és la tasca que havia de fer Pecco Bagnaia de cara a aquesta temporada. L'any passat va acabar sent traumàtic per a l'italià després de perdre el Mundial en l'últim cursa per un error pilotant la seva moto. La frustració va ser enorme i el dolor pel fet de creure's culpable d'haver posat una nota agredolça a una temporada trepidant el van dur a fer un pas endavant. Calia ser millor per endur-se el Mundial que se li havia escapat entre els dits. Ara aquest Pecco dubitatiu ja no hi és. Amb una maduresa sobre la moto només reservada als més grans, encadena la seva quarta victòria consecutiva, fita mai aconseguida per un pilot de Ducati, just a casa seva, a Misano.

L'accidentada sessió de classificació al circuit de Sachsenring d'aquest dissabte ha deixat com a gran triomfador Pecco Bagnaia. La pole ha sigut per a l'italià, premiant el gran cap de setmana que està signant el de Ducati. Amb el retorn de Marc Márquez cada cop més a prop, Aleix Espargaró s'ha començat a treure l'espina després del cop dur patit al Circuit de Catalunya.

Amb el Mundial decidit, el circuit d'Algarve ha sigut l'escenari perfecte per veure una actuació magistral i sorprenent d'Àlex Márquez. El germà petit dels de Cervera ha tret el màxim suc a la seva LCR (moto satèl·lit d'Honda) i ha aconseguit la millor posició en una cursa en la màxima categoria. Quart per darrere de la Ducati de Jack Miller, el pilot català ha estat a punt de pujar per primer cop al podi després d'una lluita aferrissada amb el pilot australià en la segona part de la cursa.

El circuit de Misano ha sigut l'escenari d'una sessió de classificació ben accidentada: caigudes en totes les tandes han condicionat una qualy que ha proclamat Pecco Bagnaia com a poleman de cara a la cursa d'aquest diumenge al Gran Premi de San Marino (14 h, DAZN). Marc Márquez i Aleix Espargaró, dos dels pilots que més bon ritme tenien, han acabat anant per terra al voler portar la moto al límit per millorar el temps. El tro de Cervera sortirà setè per darrere del seu company d'equip, Pol Espargaró, i per davant del germà petit dels Espargaró.