Abans de Los vencejos –traduïda al català com Els falciots–, havia llegit dos llibres de l’escriptor basc Fernando Aramburu: el conjunt de relats Los peces de la amargura i l’aclamada novel·la Patria. Ambdós volums tracten de les conseqüències que va comportar l’actuació violenta de l’organització ETA. Les seues pàgines em van confirmar que em trobava al davant d’un escriptor de raça, capaç de transmetre la subtilitat de les emocions i el dolor provocat per l’activitat terrorista amb un poderós estil literari. Amb aquesta nova novel·la he confirmat el diagnòstic. Aramburu hi sembla en el seu millor moment, amb una prosa madura dotada de la transparència i la senzillesa que tot escriptor busca i que amb sort troba al final d’una llarga trajectòria.