Les vacances d'estiu ja queden enrere i, tot i que l'inici de la tardor pot portar certa melancolia, en realitat és una molt bona època per fer escapades i per viatjar sense presses. Contemplar com el paisatge canvia des d’una bicicleta, un ferri o la finestreta del tren sembla estar a anys llum de l’escapada exprés, però cada cop més viatgers es decanten per aquesta manera de moure’s, més pausada i conscient, que fa del mateix trajecte una de les parts més essencials del viatge. Conegut també com a slow travel, aquest tipus d’experiència no només vol ser més lenta, sinó que també busca una intenció: connectar amb el territori, tenir temps de descobrir cada detall i reduir l’impacte mediambiental. Per aconseguir-ho, deixar de viatjar amb avió i apostar pel tren és un dels principals objectius.

Després del confinament més greu per la pandèmia de la covid-19, i un cop aixecades les fronteres i restablerta la circulació, les famílies espanyoles no van dubtar amb fer les maletes i viatjar. Les restriccions sanitàries no només van fer que algunes llars acumulessin una bossa important d’estalvis després d’haver deixat de fer moltes coses del dia a dia, sinó que la recuperació de la mobilitat va donar ales al turisme. Tot i que en el cas espanyol, però també europeu, l’activitat turística sempre ha estat un dels motors de l’economia, el boom postcovid de la despesa turística entre les famílies espanyoles, i per tant el canvi en els seus hàbits de consum, es va llegir com una qüestió passatgera. Ara, però, alguns organismes ho veuen diferent.

A ver cómo te cuento, Lalo, que és que aquest tipus de turisme, “Oyes, que me voy a África, que mola”, ens perjudica molt als que som viatgers, que jo soc viatgera, no turista, perquè ens posen a tots al mateix saco. Jo m’informo, mesos abans... Perdona. Tu què vols? Una birriqui? Jo et convido, Lalo, l’altra ronda ja la pagues tu, que aquí nos la van a meter doblada. Gràcia s’està posant impossible. ¡Perdona! ¡Oye! Nos pones dos cervezas? Chasgracias.

El turisme internacional es recupera i Catalunya n'és una mostra. Aquest va ser el territori que més turistes va rebre a l'abril, just coincidint amb la Setmana Santa. En total, 1,5 milions de viatgers estrangers van arribar-hi, un 32% més en comparació amb el mateix mes de l'any passat. Des que va arrancar el 2023, un total de 4,2 milions de turistes han passat per Catalunya, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest dijous.

Menys turistes, però gairebé la mateixa despesa. Tot i que, per nombre, els visitants internacionals que arriben a Espanya encara no assoleixen els nivells prepandèmia (al maig, 7 milions de turistes), sí que els igualen amb els diners que hi deixen durant la seva estada. La despesa turística va arribar als 8.023 milions d'euros al maig, segons dades anticipades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) aquest dilluns. Això suposa gairebé sis vegades més que la dada del mateix mes de l'any 2021 (1.395 milions d'euros) i atrapa els nivells prepandèmia, és a dir, de l'any 2019, quan els turistes es van gastar 8.137 milions d'euros. Aquest escenari fa que el sector afronti amb optimisme la temporada alta, que ara arrenca.

Una parella catalana que fa 10 anys que viatja per l'Amèrica del Sud amb la seva furgoneta. Una argentina que fa 11 anys que combina la seva passió per escriure amb els viatges. I una catalana que fa un any que combina la seva dèria pels viatges amb el coaching enfocat en la reinvenció professional. Són tres exemples de viatgers que en un moment determinat van decidir trencar amb les seves vides sedentàries per convertir-se en viatgers a temps complet. Combinen feines diverses amb viatges llargs i no tornarien per res del món al que consideren vides convencionals.